Resultats de la cerca

S'establí a Munic, i, conjuntament amb el compatriota Giovanni Antonio Viscardi, en dominà l’escena arquitectònica quan el barroc italià hi estava en voga Des que 1672 succeí Agostino Barelli com a arquitecte oficial, treballà bàsicament al servei de l’elector de Baviera, que l’envià a París en viatge d’estudis Completà la Teatinerkirche de Munic, de Barelli, i en reduí les dimensions, dirigí la decoració de la Residenz 1680-1701, acabà l’edifici central del Nymphenburg i projectà el gran castell de Schleissheim, prop de Munic

Els grecs ja en feien un gran ús —generalment afegien pols de marbre per a cobrir els carreus—, però fou durant l’imperi Romà que fou emprat amb més assiduïtat i de forma més diversa imitació de marbre, pintures murals, estatuària, etc A l’època medieval, hom emprava l’estuc daurat, per a imitar l’orfebreria, en els frontals i retaules L’estuc policromat fou la base dels grans conjunts decoratius del Renaixement i del barroc Vaticà, Fontainebleau A part una moda passatgera de decoració en relleu durant el Modernisme, el treball en estuc ha caigut dins el camp d’una producció en sèrie poc…

Durant l’antiguitat foren molt simples i d’un ús molt escàs, però des de l’alta edat mitjana esdevingueren progressivament freqüents i elaborades, per a substituir algunes portes i finestres de fusta i també per a establir una tanca de separació Al s XVII, per primera vegada, hom utilitzà reixes de ferro per a tancar espais descoberts, sobretot en villes suburbanes i en els jardins dels grans casals Més tard solen ésser sistemàticament reixades les finestres de les plantes baixes dels edificis, les rampes d’escales, les terrasses, els balcons, etc El Modernisme promogué una decisiva…

Les construccions entre mitgeres tenen dues façanes, l’anterior i la posterior, i en els edificis a quatre vents n'hi ha quatre En algunes ocasions hom parla també de façana interior quan la construcció presenta una superfície gran en un pati o un jardí interior Des d’un punt de vista estructural hi ha façanes resistents que aguanten el pes dels sostres o façanes que simplement tanquen l’edifici Entre les façanes resistents cal distingir les d’estructura resistent, de formigó, que consisteixen en una llosa armada, vertical, que comprèn tota la superfície de la façana, amb l’única deducció de…

El pla que forma la paret a la part baixa de la finestra és l’ ampit els gruixos de paret a banda i banda són els brancals , i la llinda és la pedra o un altre element resistent que, collocat a la part alta de la finestra, suporta el pes de la paret que té al damunt De vegades, en lloc de llinda hom construeix un arc de descàrrega fet amb maons posats a plec de llibre, per sota del qual hom construeix una llinda falsa amb l’aresta horitzontal Aquest arc de descàrrega resta tapat per l’arrebossat de la paret També hi ha finestres en què l’arc que les clou és aparent Si la finestra és molt més…

Com que no és aconsellable que les escales tinguin més de 10 esglaons, si el desnivell que han de salvar és més gran hom les subdivideix en sèries d’esglaons seguits anomenades rams o trams , entre les quals hi ha intercalat un replà L’escala més freqüent a Catalunya és la construïda amb voltes a la catalana Aquestes voltes són formades per tres gruixos de rajola i cadascun dels trams té forma de closca d’ou perquè, a més de la curvatura pròpia de la volta amb les arrencades a nivells diferents, l’aresta corresponent a l’ull de l’escala és més alta que la corresponent a la…