Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
anàlisi de la circulació
Construcció i obres públiques
Anàlisi quantitativa de la composició de la circulació en un sistema de carrers o carreteres (o en una xarxa de transports).
xarxa viària
Construcció i obres públiques
Conjunt de les vies de circulació destinades a articular el transport terrestre en una zona geogràfica determinada.
En les vies interurbanes, d’acord amb la classificació establerta a la xarxa de carreteres de Catalunya, hom anomena xarxa viària bàsica la destinada a la circulació de pas a través del territori i al trànsit intern de llarga distància xarxa viària comarcal la que serveix a la circulació general dels centres comarcals entre si i amb les ciutats més importants, i xarxa viària local el conjunt de les vies que serveixen per a la circulació intermunicipal, les de connexió d’aquestes amb els nuclis no servits per les xarxes de nivell superior, i les que…
carretera
Encreuament de carreteres
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Via de comunicació, generalment pavimentada, que permet la circulació, simultània i en dos sentits, d’automòbils (originàriament, de vehicles de quatre o més rodes) a través de dues o més vies de circulació.
La construcció de les carreteres modernes és efectuada mitjançant un estudi previ del traçat òptim no existent o corresponent a vies de comunicació ja existents, l’aplicació de les solucions tècniques adequades a fi de facilitar-hi el trànsit dels vehicles de motor amb un màxim de velocitat i de seguretat i amb un mínim de despeses, tant de construcció com d’explotació El traçat és efectuat, partint dels punts fixos ciutats, centres industrials, etc per on ha de passar, per mitjà de l’estudi detallat del terreny, i és en funció de la natura d’aquest terreny, del cost de les obres de fàbrica…
pista de bicicletes
Construcció i obres públiques
Pista pavimentada paral·lela a una calçada, destinada especialment a la circulació de bicicletes.
distància d’avançament
Construcció i obres públiques
Transports
Distància recorreguda per un vehicle que fa un avançament, des de l’indret en què s’aparta de la trajectòria normal, per tal de sobrepassar el vehicle avançat, fins aquell en què té la possibilitat de retornar al carril pel qual circulava.
Hom la defineix en relació a unes condicions estàndard de grandària i circulació del vehicle que fa l’avançament i del que és avançat i de la posició del conductor del primer
enllaç
Construcció i obres públiques
Encreuament de vies dissenyat de manera que se suprimeixen o limiten els punts en què els vehicles que circulen per una calçada intercepten els que circulen per una altra.
Els recursos utilitzats més importants són el pas a diferent nivell de les vies, l’establiment de brancs de connexió entre les calçades llaços, brancs directes o semidirectes, l’allargament dels trams de trenat, l’amplitud de l’espai ocupat, etc Segons els moviments que permet i els punts de conflicte que limita, rep diversos noms, allusius en general a elements físics de silueta similar a la seva planta Els tipus principals són els enllaços de trèvol, de trompeta i de diamant també pot considerar-se com a tal la bifurcació amb desnivell, si bé no permet tots els moviments entre les dues vies…
conducció
Construcció i obres públiques
Conjunt dels conductes i accessoris que, disposats adequadament, constitueixen una instal·lació lineal o una xarxa per al transport i la distribució d’un fluid.
Segons la pressió que exerceix el fluid en el conducte, hom distingeix les conduccions lliures , generalment formades per canals, túnels, tubs, etc, en les quals un pendent mínim, constant per a tots els punts del seu recorregut, permet la circulació del fluid per gravetat, i les conduccions forçades , normalment canonades, en les quals el fluid circula a pressió passant per canvis de pendent i sifons, mitjançant l’acció d’una bomba com en els oleoductes, les calefaccions, etc o l’acció de la gravetat, produïda per un fort desnivell com en la distribució de les aigües potables
perfil hidràulic
Construcció i obres públiques
Geografia
Diagrama representatiu de la profunditat d’un corrent líquid al llarg d’una conducció lliure, tenint en compte el cabal circulant, les variacions de la cota de fons, de la secció transversal i de la rugositat, i també la posició i les característiques dels punts de control.
Hom l’estudia normalment en règim permanent, definint les condicions en cada perfil a través de la profunditat y i la velocitat mitjana en la secció v Per a la determinació de les pèrdues d’alçària d’energia, hom utilitza la fórmula de Chézy S'estableixen primerament les condicions ideals de circulació en règim uniforme com si es mantingués indefinidament y o ,v o En cada secció, per a una alçària d’energia determinada, un mateix cabal es pot produir amb dos règims diferents, i hom diu que s’hi produeix un règim crític y c , v c quan hi ha un sol règim possible que, per tant,…
règim hidràulic
Construcció i obres públiques
Geografia
Conjunt de les circumstàncies que es presenten en cada tram de la conducció d’un líquid, atenent en especial a les condicions de contacte amb un gas, persistència, uniformitat, estabilitat i propagació d’ones.
Des del punt de vista de la persistència, hom anomena règim permanent en contraposició a règim variable aquell en què no es produeixen variacions amb el temps de les condicions dins del tram Des del punt de vista de la uniformitat, hom anomena règim uniforme aquell que té unes condicions idèntiques en tota la llargada del tram, i règim variat aquell en què aquestes condicions varien d’una secció a una altra del tram Hom distingeix entre règim laminar i règim turbulent, segons que les partícules del líquid segueixin trajectòries sensiblement paralleles adaptades a la geometria dels contorns…
drenatge
Construcció i obres públiques
Operació de llevar d’un terreny humit l’excés d’aigua fent que s’escorri per canals, canonades, etc, per tal que no s’hi formin bassals ni s’hi produeixin disgregacions o diferències de resistència per acció dels corrents d’aigua subterranis.
Són emprats diferents sistemes de drenatge segons les característiques del terreny i els efectes que hom vol aconseguir El drenatge superficial es limita a un sistema de desguàs adequat a la pluviometria de la regió i a la permeabilitat del terreny El drenatge a la zona pròxima a la superfície, per a facilitar l’evacuació de l’aigua de la pluja i mantenir la capa freàtica separada de la superfície, és efectuat per mitjà d’una xarxa de canonades, de material porós o perforades, collocades al fons d’unes rases i cobertes amb un material filtrant El sistema de drenatge de les capes profundes del…