Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
claveguera
Claveguera Elements d’una xarxa de sanejament separativa: 1 canó de desguàs; 2 baixant d’aigües residuals; 3 clavegueró; 4 claveguera d’aigües residuals; 5 i 9 pous de registre; 6 baixant d’aigües pluvials; 7 embornal; 8 claveguera d’aigües pluvials
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte subterrani per a recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis d’una població i conduir-les a la xarxa general de sanejament o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.
La claveguera, element importantíssim dins la infraestructura d’una població, fou emprada per primera vegada a la Roma dels Tarquí encara avui es conserven en funcionament algunes de les construïdes llavors, com per exemple la Cloaca Maxima , galeria de sis-cents metres de llargada i quatre de llum Després d’un llarg període, tornaren a aparèixer, en molt petita escala, al s XII, i fou ja al XVIII que hom començà a generalitzar aquest sistema de sanejament a les ciutats En un principi foren emprades únicament per a recollir, mitjançant uns embornals a les cunetes, les aigües de pluja i les…
estructura
Estructura d’una casa unifamiliar de dues plantes
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conjunt dels elements resistents d’una edificació tenint en compte llur configuració i disposició, les quals són determinades per la manera de sostenir i construir la coberta i els sostres dels pisos que ha de tenir.
Els entramats de pis han d’ésser plans i horitzontals, mentre que la coberta ha de fer pendent per tal que s’hi escorri l’aigua de la pluja En les construccions més antigues, formades per dues parets separades uns 4 o 5 m i per bigues de fusta que van d’una paret a l’altra, hom obtenia el pendent afegint sobre les bigues mestres unes bigues inclinades l’extrem alt de les quals recolzava sobre un pilar d’obra o de fusta Aquesta construcció no era encara un cavall , però permeté de descobrir que les bigues inclinades es podien unir rígidament entre elles i a l’horitzontal formant un triangle En…
coberta
coberta modernista, a base de voltes catalanes, de la Masia Freixe, obra de Lluís Muncunill, al parc de Sant Jordi de Terrassa
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Artifici que, col·locat damunt un edifici, el protegeix de les inclemències del temps, especialment, de la pluja i de la neu.
Per a això cal que tingui superfícies en pendent per on l’aigua o la neu s’escorrin cap a l’exterior de l’edifici El pendent cal que sigui més fort a les localitats on l’acumulació de neu podria representar un excés de pes, i pot ésser més suau quan hom preveu només l’eliminació d’aigua Els materials emprats han d’ésser impermeables i molt resistents als agents atmosfèrics per tal que conservin, al llarg del temps, llurs propietats Els materials que hom empra o ha emprat amb aquesta finalitat són de moltes menes i, durant molts segles, variaven sobretot d’acord amb l’emplaçament de l’edifici…
port
Representació d’un port marítim artificial d’ús preferentment comercial
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Transports
Abric natural o, més generalment, artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies, per a les quals compta amb les instal·lacions necessàries adequades.
Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port obert , si, com s’esdevé generalment, el seu accés és…