Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
corba d’acord vertical
Construcció i obres públiques
Transports
Disposició en corba que adopta el perfil longitudinal de l’eix d’una via entre dues rasants uniformes consecutives per a passar gradualment de l’una a l’altra mantenint les condicions de visibilitat.
La més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, que és simètrica respecte del vèrtex de les rasants rectes, té un replanteig molt fàcil i conserva, per afinitat, propietats similars en utilitzar escales diferents en planta i perfil el pendent varia uniformement entre els punts de tangència amb les rasants contigües, i en el cas de l’acord convex amb canvi de rasant permet determinar fàcilment el punt més elevat del perfil longitudinal Es defineix pel seu paràmetre relació entre la llargada de l’acord i la diferència d’inclinacions transversals, que té uns valors mínims definits…
aiguafons
Construcció i obres públiques
Canal format en la raconada on s’intersequen dues teulades contigües.
mitger | mitgera
Construcció i obres públiques
Dit de l’element arquitectònic que és comú a dues propietats contigües.
illa
Construcció i obres públiques
Conjunt d’edificacions contigües les unes a les altres, delimitat per tres carrers o més.
rejuntar
Construcció i obres públiques
Omplir els buits o escletxes que resten entre (dues peces de construcció contigües), amb morter, ciment, calç, etc.
aresta exterior de la calçada
Construcció i obres públiques
En carreteres, línia de separació entre la part destinada a la circulació de vehicles —sense comptar-hi el voral— i les superfícies contigües.
pavelló
Construcció i obres públiques
Construcció que s’eleva per damunt d’altres construccions contigües, aïllada en un pati, un jardí, etc, i que depèn sovint d’una altra de més gran.
reculada d’una corba circular
Construcció i obres públiques
Transports
Desplaçament de l’arc circular d’un revolt cap a l’interior, per tal de donar lloc a la corba de transició amb les dues alineacions rectes contigües.
estructura

Estructura d’una casa unifamiliar de dues plantes
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conjunt dels elements resistents d’una edificació tenint en compte llur configuració i disposició, les quals són determinades per la manera de sostenir i construir la coberta i els sostres dels pisos que ha de tenir.
Els entramats de pis han d’ésser plans i horitzontals, mentre que la coberta ha de fer pendent per tal que s’hi escorri l’aigua de la pluja En les construccions més antigues, formades per dues parets separades uns 4 o 5 m i per bigues de fusta que van d’una paret a l’altra, hom obtenia el pendent afegint sobre les bigues mestres unes bigues inclinades l’extrem alt de les quals recolzava sobre un pilar d’obra o de fusta Aquesta construcció no era encara un cavall , però permeté de descobrir que les bigues inclinades es podien unir rígidament entre elles i a l’horitzontal formant un triangle En…
passador
Construcció i obres públiques
Barra d’acer, normalment de petit diàmetre, que hom col·loca entre dues lloses contigües de formigó armat, travessant la juntura, per a impedir-ne el moviment relatiu transversal i establir les condicions mecàniques d’unió entre elles.
El passador d’ancoratge , que té la missió d’articular les lloses entre si sense permetre'n moviments longitudinals, va encastat en cadascuna de les lloses, mentre que el passador lliscadís va ancorat en una de les lloses i penetra en l’altra de manera que en permet el moviment longitudinal, habitualment pintant la superfície de la barra amb un producte bituminós o bé fent-la lliscar dins una beina encastada en la llosa