Resultats de la cerca

Hom la defineix amb relació a la velocitat específica

Hom la defineix en relació a unes condicions estàndard de grandària i circulació del vehicle que fa l’avançament i del que és avançat i de la posició del conductor del primer

Hom la defineix amb relació a unes condicions estàndard de posició del conductor i de l’obstacle mínim a percebre L’elecció de les distàncies mínimes de visibilitat, per a una velocitat tipus i unes maniobres determinades, és un element bàsic per a definir les característiques geomètriques, en planta i alçat, d’una via i la seva classificació

La més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, que és simètrica respecte del vèrtex de les rasants rectes, té un replanteig molt fàcil i conserva, per afinitat, propietats similars en utilitzar escales diferents en planta i perfil el pendent varia uniformement entre els punts de tangència amb les rasants contigües, i en el cas de l’acord convex amb canvi de rasant permet determinar fàcilment el punt més elevat del perfil longitudinal Es defineix pel seu paràmetre relació entre la llargada de l’acord i la diferència d’inclinacions transversals, que té uns valors mínims definits…

Per la propietat que la defineix, un vehicle ideal que la recorre a velocitat constant és sotmès a un acceleració centrífuga uniformement variable, directament proporcional a la distància recorreguda entre el punt de tangència amb la recta valor 0 i un punt determinat valor V 2 /R Per aquesta raó, és la corba d’acord més utilitzada en el traçat en planta de ferrocarrils i carreteres per a passar d’una alineació recta a una corba circular o d’una corba circular a una altra d’un radi diferent És definida pel paràmetre que li correspon Hi ha plantilles especials per a dibuixar-la i…

Aquesta barreja ha de tenir la proporció adequada perquè en resulti una massa compacta en què la sorra ompli suficientment els buits compresos entre la grava, i el ciment faci de lligant dels grans de sorra i la grava i ompli els espais compresos entre aquests materials Hom defineix les diverses menes de formigó segons la proporció en volum en què hi intervenen els diferents components el formigó 148 és fet amb un cabassat de ciment, quatre de sorra i vuit de grava L’adequada proporció dels ingredients fa que sigui més compacte i, doncs, més resistent Per a evitar que hi puguin restar…

Els estats d’un sòl cohesiu de més a menys contingut d’humitat són líquid viscós, sòlid plàstic, sòlid tou o semisòlid i sòlid rígid Els límits d’Atterberg entre els quatre estats són límit líquid —entre el líquid i el sòlid plàstic—, límit plàstic —entre sòlid plàstic i sòlid tou— i límit de retracció —entre sòlid tou i sòlid rígid— Malgrat que la definició d’aquests límits és arbitrària, són de gran utilitat gràcies a l’experiència acumulada Els assaigs de determinació dels límits d’Atterberg, principalment els dels límits líquid i plàstic, formen part dels anomenats assaigs d’identificació…

És una línia convencional, que hom sol situar en una posició identificable de la secció transversal En carreteres simètriques, hom sol situar-lo en els punts mitjans de la superfície de la calçada que, en els trams en recta, és l’eix de simetria de la secció