Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
direcció d’obra
Construcció i obres públiques
Equip de persones designades pel propietari o per la promotora de l’obra per encarregar-se del control de l’execució.
Aquest equip és l’encarregat d’assegurar que l’obra s’executi amb la qualitat, el termini i el cost que figuren en el contracte
jaló
Construcció i obres públiques
Geografia
Pal que és clavat a terra per a marcar una alineació provisional o una direcció.
Els jalons fan dos metres d’alçada i són pintats amb faixes vermelles i blanques alternades per fer-los més visibles
pantalla
Construcció i obres públiques
Element bidimensional de formigó, massís o poc perforat, disposat en vertical com a part de l’estructura d’un edifici, per tal de millorar-ne la resistència i la rigidesa davant de les accions horitzontals de sisme i vent.
La contribució resistent d’una pantalla es verifica fonamentalment en la direcció de la seva dimensió principal en planta, essent negligible la contribució en la direcció perpendicular al seu plànol És habitual coŀlocar conjunts de pantalles i combinar-ne l’orientació, de manera que resultin eficients davant de forces horitzontals que actuïn segons totes les direccions possibles
mestre de cases
Construcció i obres públiques
Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres.
És un constructor capacitat per a contractar o realitzar la construcció d’edificis i altres obres Fins a la fi de l’Antic Règim pertangueren a l’estament menestral Al segle XVI els mestres de cases de Barcelona es constituïren independents i reberen privilegis de Carles V, de Felip II 1585 i de Felip III 1599 eren governats per tres cònsols Generalment, però, llur nombre era escàs i s’agruparen amb els altres oficis de la construcció Manresa i Vilafranca al segle XIV, posteriorment Alacant, Tarragona el 1773, Tremp el 1774 i Vic el 1778 Molt sovint es trobaven units amb els…
enllaç
Construcció i obres públiques
Encreuament de vies dissenyat de manera que se suprimeixen o limiten els punts en què els vehicles que circulen per una calçada intercepten els que circulen per una altra.
Els recursos utilitzats més importants són el pas a diferent nivell de les vies, l’establiment de brancs de connexió entre les calçades llaços, brancs directes o semidirectes, l’allargament dels trams de trenat, l’amplitud de l’espai ocupat, etc Segons els moviments que permet i els punts de conflicte que limita, rep diversos noms, allusius en general a elements físics de silueta similar a la seva planta Els tipus principals són els enllaços de trèvol, de trompeta i de diamant també pot considerar-se com a tal la bifurcació amb desnivell, si bé no permet tots els moviments entre les dues vies…
deflexió
Construcció i obres públiques
Deformació en direcció vertical de la superfície d’un ferm o d’una esplanació produïda per l’aplicació d’una càrrega.
Hom sol referir-se a un eix tipus de camió i a uns temps fixats d’aplicació de la càrrega i de recuperació després de retirar-la, per a donar un índex de l’estat del ferm o de la seva capacitat de reforçament És anomenada deflexió elàstica la part de la deflexió que hom recupera en eliminar la càrrega que l’ha provocada, i deflexió romanent , la diferència entre el nivell primitiu i el que resulta després de tot el cicle d’assaig
làmina
Construcció i obres públiques
Element estructural de geometria bidimensional i corba, i de gruix petit.
La forma corba li atorga una gran resistència, la qual cosa fa possible la cobertura de grans espais o de grans llums amb una mínima quantitat de material Hom distingeix entre làmina de simple curvatura , si la incurvació s’esdevé solament en una direcció per exemple, tubs o semicilindres i làmina de doble curvatura , quan la incurvació existeix segons dues direccions perpendiculars per exemple, cúpules, paraboloides hiperbòlics i hiperboloides Amb làmines de formigó armat ha estat possible de construir cobertes de gran envergadura o de gran interès arquitectònic, com ara el…
màquina excavadora
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Màquina emprada en l’excavació de terrenys quan hom ha de remoure grans quantitats de terra.
Consta bàsicament d’un bastiment, o estructura, molt robust i pesant que va muntat sobre rodes o erugues i proveït d’una pala, d’una cullera, d’una roda de catúfols o de qualsevol altre element d’excavació, segons els tipus d’excavadora L’element d’excavació va muntat sobre la ploma i és mogut mitjançant cables o per un circuit oleohidràulic Els tipus més corrents són l' excavadora de cullera frontal , emprada sobretot per a l’excavació de terrenys no rocallosos i per a talussos verticals, i l' excavadora de cullera retroactora , o retroexcavadora , en la qual la cullera fa l’esforç d’…
Pere Sacoma
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Actiu a Girona, on és documentat des del 1368, any en què acabà la construcció d’un pont sobre el Ter i contractà l’edificació de la torre de l’excollegiata de Sant Fèlix probablement dirigí també les obres del temple fins a rebre el darrer sou, l’any 1379 Des del 1369 al 1394, que deixà d’aparèixer en els llibres d’obra, ocupà el càrrec de mestre major de la seu gironina sota la seva direcció les obres experimentaren un avenç considerable Així, l’any 1377 quasi totes les capelles de les dues primeres crugies prop de l’absis eren ja construïdes Hom li atribueix, sense gaire…