Resultats de la cerca

Un dels components que permet produir formigó d’alta resistència és el fum de sílex

Fou el constructor de la catedral de Mòdena, on aplicà els principis de la decoració llombarda i aconseguí una perfecta unitat, simplificació i refinament Hi construí una petita llotja elevada, que repetí a l’interior

L’estructura de l’edifici s’aïlla dels moviments sísmics mitjançant un sistema de molles o d’altres tipus de dispositius deformables i elàstics, interposat entre l’estructura i el terreny de fonamentació S'empra principalment en països amb una sismicitat molt elevada, com el Japó o Mèxic

Consisteix en una cambra elevada sobre uns pilars, que serveix per a preservar les collites de la humitat i dels rosegadors El tipus gallec és rectangular, de pedra, i cobert generalment de dos vessants amb teules o llicorella L’asturià, més gran, és quadrat, de fusta i amb coberta piramidal de teules

El seu efecte d’aïllament tèrmic i acústic depèn bàsicament del gruix dels fulls de vidre, el de la cambra d’aire, el gas utilitzat per a omplir-la, les característiques del separador perimetral i els tractaments superficials de les cares externes del vidre Alguns models de vidre aïllant contenen algun gas noble argó, generalment ja que són gasos més pesats que l’aire i la seva viscositat més elevada redueix la convecció tèrmica 

És utilitzat en la compactació de terrenys, especialment quan són cohesius i amb molta humitat

Hom l’empra per a lligar els maons, les pedres, etc, d’una construcció, per a arrebossar parets i per a fer paviments Allò que caracteritza un morter determinat és la dosificació i el tipus dels seus components, la resistència característica, que pot oscillar entre 5 i 160 kg/cm 2 al cap de 28 dies, i la plasticitat El morter gras és el que té una dosi elevada d’aglomerat, i el morter magre és el que en té una dosi petita El morter de calç de llenya , fet amb calç viva bullida i ben apagada, és d’una gran plasticitat, però de revinguda molt lenta, defecte que hom corregeix amb…

Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol indret, malgrat que de vegades l’excavació hagi d’ésser…