Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
ripabilitat
Construcció i obres públiques
Facilitat que ofereix una roca determinada per a poder-la escrostonar o excavar per mitjans mecànics.
oxidació de lligants
Construcció i obres públiques
Combinació dels lligants bituminosos amb l’oxigen atmosfèric, que provoca l’enduriment del betum o del quitrà, la disminució de la seva penetració i normalment l’augment de la seva fragilitat.
La velocitat d’oxidació es relaciona amb les característiques del lligant, la temperatura ambiental i la facilitat de la mescla a l’entrada d’aire
desmunt
Construcció i obres públiques
Rebaix fet en un terreny a fi de donar-li la cota desitjada.
Els mitjans que hom empra depenen de la natura del terreny, i poden ésser manuals, en el cas de terrenys solts, o mecànics, si hom ha de moure una gran quantitat de terra les roques exigeixen que hom empri explosius Hi ha un gran nombre de màquines que permeten d’efectuar les operacions amb més facilitat excavadores, dragalines, etc Cal protegir els desmunts de les accions climàtiques fixant-los amb murs de formigó o de margenada seca, plantes o tela metàllica
zona
Construcció i obres públiques
Terreny contigu a una via interurbana que, sense ésser essencial per a la funció de trànsit de vehicles, es disposa a la utilitat de l’usuari.
Hom anomena zona de descans la zona comunicada directament amb una via, i a la seva vora, i que és destinada principalment a facilitar una pausa en el viatge Ha de tenir facilitat per a l’estacionament, i en alguns casos es troba equipada amb serveis a l’usuari La zona de servei és la zona propera a una via interurbana i comunicada directament amb ella que, a més d’una estació de proveïment de carburant, ofereix establiments de restauració, serveis higiènics i, eventualment, d’altres com comerços o establiments hotelers
dic
dic
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Mur que hom construeix en el mar per a contenir les onades i abrigar un port.
El dic ha d’oferir, alhora, un fàcil accés dels vaixells al port Aquests dos objectius —abric i facilitat d’accés— són en contraposició i, doncs, hom ha de trobar una solució de compromís que cobreixi com més bé millor ambdues necessitats Hom determina la disposició i la forma del dic després d’estudiar les cartes d’oneig de la zona —a fi de poder determinar les línies de contenció—, les menes de vaixells més característics del port i les rutes d’arribada i sortida de les naus En alguns casos hom efectua també l’estudi de models a escala reduïda per a comprovar els resultats de…
coberta
coberta modernista, a base de voltes catalanes, de la Masia Freixe, obra de Lluís Muncunill, al parc de Sant Jordi de Terrassa
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Artifici que, col·locat damunt un edifici, el protegeix de les inclemències del temps, especialment, de la pluja i de la neu.
Per a això cal que tingui superfícies en pendent per on l’aigua o la neu s’escorrin cap a l’exterior de l’edifici El pendent cal que sigui més fort a les localitats on l’acumulació de neu podria representar un excés de pes, i pot ésser més suau quan hom preveu només l’eliminació d’aigua Els materials emprats han d’ésser impermeables i molt resistents als agents atmosfèrics per tal que conservin, al llarg del temps, llurs propietats Els materials que hom empra o ha emprat amb aquesta finalitat són de moltes menes i, durant molts segles, variaven sobretot d’acord amb l’emplaçament de l’edifici…
port

Representació d’un port marítim artificial d’ús preferentment comercial
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Transports
Abric natural o, més generalment, artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies, per a les quals compta amb les instal·lacions necessàries adequades.
Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port obert , si, com s’esdevé generalment, el seu accés és…
enginyeria
Construcció i obres públiques
Art d’aplicar els coneixements científics a la invenció, al perfeccionament o a la utilització de les tècniques en totes llurs determinacions dins el camp industrial.
S'ocupa també de l’aspecte tècnic de la fabricació de mercaderies o del proveïment de serveis a la collectivitat el factor econòmic, però, hi és fortament condicionant i, típicament, les seves realitzacions són un compromís funció-preu Les motivacions més immediates de l’enginyeria són de caire econòmic produir a preu més baix, fer obres que afavoreixin el progrés econòmic, etc Les línies concretes d’actuació són funció de factors circumstancials que evolucionen de manera imprevisible, com ara descobertes científiques, situacions sociopolítiques, etc, i a cada estat són fortament influïdes…
biga

Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…
Enginyeria de la construcció 2019
Construcció i obres públiques
Ryfylke, el túnel submarí perforat més profund del món Mapa del projecte de túnels submarins de Ryfast El 2019, quaranta anys després que es va començar a plantejar el projecte, l’operador noruec d’infraestructures viàries Statens Vegvesen va posar oficialment en servei el túnel submarí perforat més profund del món el túnel de Ryfylke, de 14,4 km de llargada Forma part del projecte, en construcció, del sistema de túnels submarins de Ryfast per a enllaçar la carretera N-13 entre Stavanger i Strand, a Rogaland Noruega, i el més rellevant d’aquesta construcció és que arriba a una profunditat…