Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
panot
Construcció i obres públiques
Lloseta feta amb morter de ciment i sorra destinada a fer paviments resistents, especialment els situats a la intempèrie.
Joan Martorell i Montells
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i arquitecte de la primera promoció de l’escola de Barcelona, titulat el 1876.
És autor, a Barcelona, del convent de les Adoratrius 1874 —on és sepultat des del 1924—, de les Saleses 1885, de la reconstrucció de Montsió 1888, del cambril i la cúpula de la Mercè, del monument a Joan Güell de la Societat de Crèdit Mercantil, al carrer Ample 1900, de la casa del marquès de Robert, a la Ronda 1900, de la restauració de Pedralbes 1897, del collegi dels jesuïtes de Sarrià, de la restauració de Sant Josep i Santa Mònica i del projecte de la façana de la catedral 1882, que meresqué un elogi general, tot i que no fou la construïda També féu l’església parroquial de Portbou, l’…
Camil Oliveras i Gensana
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres (1869) i arquitecte (1876).
Formà part, amb LDomènech i Montaner i AMGallissà, de la primera generació d’arquitectes modernistes catalans La seva obra més important és la Casa Provincial de Maternitat 1883-1902, a les Corts de Sarrià, on el seu domini dels elements constructius —totxo vist, revestiments ceràmics policromats— aconsegueix una acurada perfecció, a la vegada que representà un antecedent del projecte de l’Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner, mitjançant pavellons exempts Projectà l’església del convent dels jesuïtes amb JMartorell i Montells, 1883-85 i l’església major de Santa Anna 1887, destruïda…
Josep Fontserè i Mestre
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres, titulat el 1853.
Era fill de l’arquitecte Josep Fontserè i Domènech i germà del mestre d’obres Eduard Fontserè Guanyà 1870 el concurs per al parc de la Ciutadella de Barcelona amb el lema “els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà” La seva actuació fou molt discutida, puix que com a mestre d’obres la seva competència acadèmica era sovint negada Tingué com a ajudants els escultors Joan Flotats i Llorenç Matamala i els estudiants d’arquitectura Cristòfor Cascante i Antoni Gaudí Féu el mercat del Born de Barcelona 1876, en collaboració amb l’enginyer Josep MCornet, i al parc suara…
reixa
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Conjunt de barres, paral·leles o entrecreuades, usualment de ferro però a vegades de fusta, bronze o altres materials, que, amb predomini del buit sobre el ple, separen un ambient o protegeixen una obertura.
Durant l’antiguitat foren molt simples i d’un ús molt escàs, però des de l’alta edat mitjana esdevingueren progressivament freqüents i elaborades, per a substituir algunes portes i finestres de fusta i també per a establir una tanca de separació Al s XVII, per primera vegada, hom utilitzà reixes de ferro per a tancar espais descoberts, sobretot en villes suburbanes i en els jardins dels grans casals Més tard solen ésser sistemàticament reixades les finestres de les plantes baixes dels edificis, les rampes d’escales, les terrasses, els balcons, etc El Modernisme promogué una decisiva…
escala
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Pla inclinat que serveix per a passar d’un nivell a un altre mitjançant la descomposició de la distància vertical en esglaons adaptats a la mida d’una passa.
Com que no és aconsellable que les escales tinguin més de 10 esglaons, si el desnivell que han de salvar és més gran hom les subdivideix en sèries d’esglaons seguits anomenades rams o trams , entre les quals hi ha intercalat un replà L’escala més freqüent a Catalunya és la construïda amb voltes a la catalana Aquestes voltes són formades per tres gruixos de rajola i cadascun dels trams té forma de closca d’ou perquè, a més de la curvatura pròpia de la volta amb les arrencades a nivells diferents, l’aresta corresponent a l’ull de l’escala és més alta que la corresponent a la paret que li fa…