Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
port
Representació d’un port marítim artificial d’ús preferentment comercial
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Transports
Abric natural o, més generalment, artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies, per a les quals compta amb les instal·lacions necessàries adequades.
Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port obert , si, com s’esdevé generalment, el seu accés és…
séquia de Riuclar
Agronomia
Construcció i obres públiques
Antiga séquia de la dreta del Francolí, prop de la seva desembocadura, dins el terme municipal de Tarragona; desguassa a la platja de Riuclar, a l’W del port de Tarragona.
Les hortes regades per la séquia han esdevingut terrenys industrials polígon industrial del Francolí, installacions de la CAMPSA, etc
edifici intel·ligent
Construcció i obres públiques
Edifici capaç de regular automàticament paràmetres mediambientals interiors o exteriors, com la temperatura, la humitat o la llum, entre d’altres.
L’edifici intelligent aconsegueix realitzar aquesta funció gràcies a les seves installacions i al seu equipament informàtic i electrònic, el qual li ha de permetre detectar possibles canvis en els paràmetres mediambientals, prendre automàticament decisions al voltant de l’estat del medi ambient i modificar-ne alguns aspectes
cel ras
Construcció i obres públiques
Revestiment d’un sostre, fet per amagar-ne els elements estructurals o determinades instal·lacions (elèctriques, d’aire condicionat, etc).
Actualment és fet amb plaques prefabricades de materials diversos guix, suro, aglomerat de fusta, plàstic, etc
domòtica
Construcció i obres públiques
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques de l’electrònica i les telecomunicacions aplicades a l’habitatge, a fi d’automatitzar-hi els sistemes que afecten el confort, la seguretat, les comunicacions i l’estalvi energètic.
Normalment l’automatització afecta aparells aïllats ascensors o grups reduïts d’aparells vídeo i TV A una escala més gran, i amb un grau més alt d’integració, hi ha els sistemes complexos de control i regulació de parcs tecnològics, grans centres comercials i d’oficines, hospitals, etc Un sistema d’aquestes característiques consta d’una xarxa local formada d’un ordinador, processadors distribuïts per l’edifici o edificis, associats a sensors amb circuits de filtre de senyal o a càmeres de TV, com a fonts d’informació, i a actuadors convertidors de potència, com a executors de les accions…
àrid
Construcció i obres públiques
Element no aglomerant d’un conglomerat per a formigó, per a morter o per a pavimentació.
En construcció hom distingeix els aglomerants que són ciments de característiques variables i els àrids, que comprenen les diverses menes de sorres i graves que calen per a fer formigó Aquests àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d’àrids són obtinguts per trituració de la pedra La sorra pot ésser fina o granada gran d’1 a 3 mm de diàmetre L’ ull de perdiu és un àrid format per grans de 4 a 10 mm Una mica més gros és el cigronet , format per grans d’1 a 1,5 cm segueix la graveta , formada per pedres de 2 a 3 cm, i la grava , que és un àrid format per…
nucli d’un edifici
Construcció i obres públiques
Element vertical en forma de biga en voladís, normalment situat a l’interior de l’edifici, el qual, de manera absoluta o bé en col·laboració amb la resta d’elements verticals portants, proporciona la rigidesa i resistència de l’edifici davant de les accions horitzontals (vent i sisme).
El nucli conté habitualment els ascensors i les caixes d’escala, a banda de possibles caixes verticals per a la ventilació o el pas de conductes hidràulics i altres installacions En el cas de les estructures de formigó, el nucli es construeix en forma d’una biga de formigó de secció cellular, tancada o parcialment oberta En el cas de la construcció metàllica, el nucli pot ser format tot travant amb creus de Sant Andreu els ulls de les crugies interiors dels pòrtics Una solució òptima, de tipus mixt, consisteix a combinar una estructura portant lleugera a base de pòrtics…
enginyeria de l’acústica
Construcció i obres públiques
Branca de l’enginyeria mecànica que s’ocupa, principalment, de la reducció de les pertorbacions, tant en forma de vibració com de so, en les instal·lacions mecàniques.
enginyeria marítima
Construcció i obres públiques
Branca de l’enginyeria civil que s’ocupa de la projecció, la instal·lació i la gestió de les instal·lacions portuàries, i de la protecció de platges i costes mitjançant espigons.
enginyeria ambiental
Construcció i obres públiques
Conjunt de tècniques que apliquen els principis de l’enginyeria per tal de prevenir, controlar o disminuir el risc que les emissions contaminants d’instal·lacions i activitats diverses comporten per al medi ambient.