Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
paret mestra
Construcció i obres públiques
Paret principal i més gruixuda que en un edifici sol suportar els arcs i les bigues.
torre de l’homenatge
JoMV
Construcció i obres públiques
Militar
La torre més alta d’un castell, on el castlà, castellà o alcaid jurava de defensar i guardar per al seu senyor la fortalesa.
jàssera
Construcció i obres públiques
Biga que serveix de suport a d’altres bigues, anomenada també biga mestra
.
paredassa
Construcció i obres públiques
Paret mestra, especialment la que resta en peu en les ruïnes d’un edifici, d’una casa.
caixer
Construcció i obres públiques
Espai que en bastir l’obra mestra d’un edifici és reservat per a construir-hi l’escala.
mur
Construcció i obres públiques
Història
Muralla.
Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes a la part exterior, precedent de la moderna zona polèmica de les fortificacions A la banda interior, per consuetud, es toleraven les construccions privades amb atans als murs, mentre fossin fetes amb paret búrcega , o sia paret seca , més ampla a la seva base i que s’anava estrenyent a la part superior les altres menes de parets, calia que se separessin del mur, formant una androna de 10 pams on el mur tenia torres, la construcció privada no…
muralla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt de murs que formen un clos, una barrera.
Destinada a protegir els defensors, la muralla ha sofert modificacions, d’acord amb la capacitat ofensiva de l’armament Així, en aparèixer la pólvora, hom en rebaixà l’alçada per tal d’oferir menys blanc i l’eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces A l’antiguitat i a l’edat mitjana, les ciutats, a imitació dels castells, eren voltades de muralles defensives compostes dels mateixos elements que la muralla dels castells Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes…
paret mitgera
Construcció i obres públiques
Dret català
Paret menys gruixuda que la paret mestra que pertany a dues finques veïnes amb un règim especial d’indivisió que permet a cada propietari de carregar i d’aprofitar fins a la meitat del seu gruix.
S'assenta longitudinalment damunt el límit de les dues finques pot bastir-la lliurement qualsevol dels dos propietaris seguint els bons usos de la construcció el veí que la vol aprofitar ha de pagar al que l’ha construïda la meitat de les despeses Pel Codi Civil espanyol vigent en això a Catalunya després de la compilació de l’any 1960, es presumeixen com a mitgeres totes les parets divisòries de finques urbanes, mentre no hi hagi escriptures o signes externs que ho desvirtuïn Es pot fer més alta i aixecar la paret mitgera, sempre que s’hagi pagat la meitat de l’import de la seva construcció…
biga
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…