Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
placa de guix laminat
Plaques de guix laminat a mig instal·lar en un sostre
Pladur®
Construcció i obres públiques
Material per a la construcció format per plaques amb una ànima de guix recoberta en ambdós costats per capes de cel·lulosa especial, que s’utilitza especialment per a fer prestatgeries, envans i falsos sostres.
Es presenta en taulers de diferents mides l’amplada habitual és d’1,2 m i la longitud és variable de 2,5 fins a 3 m i diferents gruixos 10, 13, 15, 19 i 25 mm Comercialment és sovint coneguda amb el nom de la marca comercial Pladur ®
encofrat
Encofrat. Obrers fent motlles per a columnes de formigó
© Fototeca.cat-Corel
Construcció i obres públiques
Motlle construït in situ
que serveix per a donar una forma determinada al formigó en pasta amb què hom l’omple.
Quan el formigó s’ha endurit prou, hom desencofra l’element desmuntant el motlle Aquesta operació sol tenir lloc al cap de dos dies d’haver hom omplert l’encofrat Per a encofrar hom empra llates d’encofrar d’una polzada de gruix o bé peces de ferro acoblades i que formen caixons de les mides desitjades Els encofrats de pilars són formats per quatre costats, i els de bigues, per una sola i dos costats que hom manté en posició per mitjà de separadors o distanciadors i de tirants Diversos tipus d' encofrat © Fototecacat Hom aploma i manté a plom els encofrats de pilars per mitjà de…
cullera
Parts d’una excavadora de cullera frontal
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Accessori metàl·lic en forma de recipient còncau obert, reforçat eventualment amb unes pues a la part frontal, emprat principalment en les màquines excavadores i a les pales carregadores per a treballs d’excavació i moviment de terres.
N'hi ha de formes i mides diferents, adequades a cada tipus de treball La cullera autopremsora consta de dues mandíbules que s’obren i es tanquen automàticament, i és emprada com a accessori de grues o altres aparells d’elevació per a la càrrega i descàrrega de materials granulosos, pulverulents o semifluids Hom aconsegueix l’accionament de les mandíbules per les mateixes cadenes o cables de l’aparell d’elevació Hi ha també un sistema amb motor installat a la cullera, el qual en provoca l’obertura o el tancament a qualsevol alçada Són utilitzades als ports, als parcs, en les…
bastiment
Diferents parts del bastiment d’una porta i secció transversal d’un bastiment d’alumini d’una finestra
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Marc de fusta (o de ferro, alumini, etc) collat a l’obra i al qual resten subjectes amb frontisses els batents d’una obertura.
Si els bastiments tenen el mateix gruix que la paret on van subjectats reben el nom d’aquest gruix bastiment d' envà , de pitxolí , de tres quarts , i si el bastiment és de menys gruix resta encaixat dins la paret i rep el nom de bastiment de doella En els bastiments amb tapaboques la llum d’obra és una mica més gran que la del bastiment Les cares arranades a la paret poden anar ornades amb motllures, i hom en dissimula la unió clavant-hi a sobre un tapajuntes o fent un galze adequat a la fusta La cara exterior té un canal que ajuda a subjectar el bastiment a l’obra, i la interior presenta el…
maó
Principals tipus de maó
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça d’argila, generalment de forma de paral·lelepípede, assecada i cuita, emprada per a fer parets, pilars, voltes, xemeneies, etc.
Bé que sovint l’obra feta amb maons és enguixada o arrebossada, de vegades hom deixa el maó sense recobrir, en el qual cas és anomenat maó vist obra vista Els maons són fabricats a les bòbiles bòbila Hi ha maons de diversos tipus, segons l’ús al qual són destinats, i sovint reben diferents noms Hom anomena maó afaiçonat el que té una forma geomètrica diferent a la del parallelepípede entre aquests cal esmentar el maó de pou, el maó de queixal, el maó de falca i el maó ganivet Les mides d’un maó ordinari són de 14 × 29 cm i un gruix de 5,5 cm El maó mitjà té les mateixes …
àrid
Construcció i obres públiques
Element no aglomerant d’un conglomerat per a formigó, per a morter o per a pavimentació.
En construcció hom distingeix els aglomerants que són ciments de característiques variables i els àrids, que comprenen les diverses menes de sorres i graves que calen per a fer formigó Aquests àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d’àrids són obtinguts per trituració de la pedra La sorra pot ésser fina o granada gran d’1 a 3 mm de diàmetre L’ ull de perdiu és un àrid format per grans de 4 a 10 mm Una mica més gros és el cigronet , format per grans d’1 a 1,5 cm segueix la graveta , formada per pedres de 2 a 3 cm, i la grava , que és un àrid format per…
aparellador | aparelladora
Construcció i obres públiques
Professional del sector de la construcció amb formació universitària encarregat d’aparellar i de comprovar la correcta execució d’una obra.
Anomenat també oficialment arquitecte tècnic, en detall, la seva missió consisteix a comprovar la correcta execució de les previsions dels plans, resoldre problemes d’execució i revisar la bona qualitat dels materials, les mides, preus unitaris i factures del constructor per a autoritzar-ne el cobrament També pot actuar en qualitat de perit per a assenyalar límits de possessions, aforar cabals d’aigua, valorar obres o terrenys, etc A partir de l’edat mitjana, l’aparellador era l’oficial que, després del mestre d’obres, s’encarregava de repartir els treballs i de rebre els…
monteia
Construcció i obres públiques
Dibuix a escala natural d’una volta o d’un arc, en una paret o a terra, per tal de prendre les mides i les formes de les parts que els formen i per tal de tallar-ne i ajustar-ne la cintra més fàcilment.
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals…
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…