Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
aforament per dipòsit gradual
Construcció i obres públiques
Aforament directe consistent a mesurar el temps que l’aigua procedent del conducte que cal aforar triga a omplir un volum (cubicat amb precisió anteriorment) contingut entre dos nivells determinats d’un dipòsit.
Dividint aquest volum pel temps registrat, hom obté el cabal
grava
Construcció i obres públiques
Pedra reduïda a trossos petits (fins a un màxim de 8 cm de diàmetre) que hom empra en construcció per a afermar el sòl, per al formigó, etc.
Hom l’obté com a subproducte de les pedreres o per trituració de pedres més grosses
morter de percussió
Construcció i obres públiques
Tub d’acer, muntat verticalment sobre un peu, al qual hom ajusta un cilindre del mateix material.
A cops de martell hom obté fragments molt petits d’un material dur, el qual, posteriorment, és polvoritzat per altres mitjans
amarar
Construcció i obres públiques
Mullar la calç viva, o calç de llenya (òxid càlcic), fins a convertir-la en pasta de calç amarada (hidròxid càlcic).
En un primer temps, la calç és apagada amb l’afegit d’una quantitat d’aigua aproximadament igual a la de la calç, i hom obté calç en pols després, afegint-hi una quantitat d’aigua similar a l’anterior, es converteix en pasta de calç
lliscat
Construcció i obres públiques
Capa prima i molt llisa que hom obté en lliscar una paret.
cullera de Casagrande
Construcció i obres públiques
Estri en forma de cullera emprat per a determinar experimentalment el límit líquid d’una mostra de sòl.
El límit líquid és un dels límits d'Atterberg L’assaig consisteix a mesurar el nombre de cops necessaris perquè sobre una distància de 12 mm es tanqui una ranura d’amplària normalitzada practicada en una mostra de sòl amassada amb una quantitat coneguda d’aigua continguts d’humitat amb l’aparell normalitzat conegut amb el nom de cullera de Casagrande en reconeixement a qui va estandarditzar l’assaig L’aparell ha de deixar caure dos cops per segon la cullera des d’1 cm d’alçària El límit líquid és el contingut d’humitat que tanca la ranura exactament amb 25 cops Cal repetir l’operació amb…
àrid
Construcció i obres públiques
Element no aglomerant d’un conglomerat per a formigó, per a morter o per a pavimentació.
En construcció hom distingeix els aglomerants que són ciments de característiques variables i els àrids, que comprenen les diverses menes de sorres i graves que calen per a fer formigó Aquests àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d’àrids són obtinguts per trituració de la pedra La sorra pot ésser fina o granada gran d’1 a 3 mm de diàmetre L’ ull de perdiu és un àrid format per grans de 4 a 10 mm Una mica més gros és el cigronet , format per grans d’1 a 1,5 cm segueix la graveta , formada per pedres de 2 a 3 cm, i la grava , que és un àrid format per…
RQD
Construcció i obres públiques
Índex de fracturació, proposat per Deere, que s’utilitza per a descriure i caracteritzar els testimonis de sondeig i que s’obté calculant el percentatge de fragments de testimoni més llargs de 10 cm, en relació amb la llargada del sondeig o amb un tram seu.
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…