Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
càrrega estàtica
Construcció i obres públiques
Tipus de càrrega d’explotació que ha de suportar una estructura i que és causada pel pes dels elements fixos.
N'és un exemple la càrrega que produeix la muntanya sobre un túnel
hidroplanatge
Construcció i obres públiques
Fenomen consistent en el fet que les rodes d’un vehicle perden el contacte amb la superfície d’una calçada mullada i s’eleven hidrodinàmicament, en no poder els pneumàtics eliminar la làmina d’aigua.
En unes condicions determinades de situació de la calçada i del vehicle, el fenomen es produeix en una gamma de velocitats determinada
barrinada
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Explosió de la càrrega col·locada en una barrinadura, provocada per un explosor.
La voladura per barrinada amb explosius ràpids produeix enderrocs de dimensions petites, i per augmentar-les cal disminuir la velocitat d’explosió
subexcavació
Construcció i obres públiques
Tècnica emprada per a la regularització dels assentaments verticals experimentats per un edifici, que consisteix en l’excavació de galeries de petit diàmetre per sota la fonamentació.
La deformació de les galeries sota la pressió exercida per l’edifici produeix un assentament addicional que, emprat de manera molt controlada, contribueix a uniformitzar l’assentament experimentat per tot el fonament La subexcavació s’ha emprat amb gran èxit a la Catedral Metropolitana de Mèxic i a la Torre de Pisa
boca
boca del metro
Construcció i obres públiques
En túnels o galeries subterrànies, indret on es produeix el pas cap a la superfície lliure.
aïllament tèrmic
Construcció i obres públiques
Aïllament destinat a frenar el pas de calories a través dels tancaments d’un edifici per tal de facilitar la conservació de la seva temperatura interior; l’eficàcia d’aquest aïllament suposa un estalvi de l’energia que cal per a absorbir o produir calories.
Per a aconseguir un aïllament cal protegir els paraments que tanquen el local que hom vol isolar amb materials de característiques poroses, és a dir, formats per una unió de celles de parets primes plenes d’aire en algun cas a l’interior hi ha un altre gas L’aire és un bon aïllant, però, en canvi, el fet d’ésser un gas fa que presenti fenòmens de convecció que faciliten el transport de calories Quan aquest aire queda molt compartimentat, presoner dins les celles d’un material porós, els fenòmens de convecció només poden presentar-se a l’interior de cada cella, i per això els materials…
perfil hidràulic
Construcció i obres públiques
Geografia
Diagrama representatiu de la profunditat d’un corrent líquid al llarg d’una conducció lliure, tenint en compte el cabal circulant, les variacions de la cota de fons, de la secció transversal i de la rugositat, i també la posició i les característiques dels punts de control.
Hom l’estudia normalment en règim permanent, definint les condicions en cada perfil a través de la profunditat y i la velocitat mitjana en la secció v Per a la determinació de les pèrdues d’alçària d’energia, hom utilitza la fórmula de Chézy S'estableixen primerament les condicions ideals de circulació en règim uniforme com si es mantingués indefinidament y o ,v o En cada secció, per a una alçària d’energia determinada, un mateix cabal es pot produir amb dos règims diferents, i hom diu que s’hi produeix un règim crític y c , v c quan hi ha un sol règim possible que, per tant,…
corró de pota de cabra
Construcció i obres públiques
Corró que té unes protuberàncies superficials bastant llargues i de petita secció transversal i produeix nombroses accions locals de pressió elevada.
És utilitzat en la compactació de terrenys, especialment quan són cohesius i amb molta humitat
clivella
Clivella en el revestiment d’una paret
Pseudopam (CC BY-NC 2.0)
Construcció i obres públiques
Fissura que es produeix en un material de revestiment (guix, morter, pintura) o en un element estructural quan en assecar-se s’encongeix.
dic
dic
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Mur que hom construeix en el mar per a contenir les onades i abrigar un port.
El dic ha d’oferir, alhora, un fàcil accés dels vaixells al port Aquests dos objectius —abric i facilitat d’accés— són en contraposició i, doncs, hom ha de trobar una solució de compromís que cobreixi com més bé millor ambdues necessitats Hom determina la disposició i la forma del dic després d’estudiar les cartes d’oneig de la zona —a fi de poder determinar les línies de contenció—, les menes de vaixells més característics del port i les rutes d’arribada i sortida de les naus En alguns casos hom efectua també l’estudi de models a escala reduïda per a comprovar els resultats de la solució…