Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
enllaç
Construcció i obres públiques
Encreuament de vies dissenyat de manera que se suprimeixen o limiten els punts en què els vehicles que circulen per una calçada intercepten els que circulen per una altra.
Els recursos utilitzats més importants són el pas a diferent nivell de les vies, l’establiment de brancs de connexió entre les calçades llaços, brancs directes o semidirectes, l’allargament dels trams de trenat, l’amplitud de l’espai ocupat, etc Segons els moviments que permet i els punts de conflicte que limita, rep diversos noms, allusius en general a elements físics de silueta similar a la seva planta Els tipus principals són els enllaços de trèvol, de trompeta i de diamant també pot considerar-se com a tal la bifurcació amb desnivell, si bé no permet tots els moviments entre…
nivelleta
Construcció i obres públiques
Cadascun dels tres instruments, en forma de T, emprats en la construcció de camins i de carreteres i en l’explanació del sòl, per a igualar pendents o anivellar terrenys.
Hom fixa dues nivelletes a dos punts d’altura determinada i corregeix la del punt on disposa la tercera fins que la mateixa visual passi per totes tres
antena
Construcció i obres públiques
Pal gruixut i llarg format habitualment per un tronc dret, escorçat, plantat a terra verticalment i a l’extrem superior del qual hom fixa una corriola o un ternal.
Serveix per a aixecar alguns elements constructius com és ara jàsseres i encavallades Per a evitar-ne el desplom, hom l’assegura amb vents o tirants lligats a punts fixos de la construcció o bé a estaques clavades a terra
amortidor sísmic
Construcció i obres públiques
Estri emprat per a amortir les oscil·lacions provocades per un terratrèmol en un edifici o una estructura en general, amb l’objectiu de reduir-ne el risc de col·lapse i els danys.
Els amortidors sísmics, installats en punts estratègics de l’edifici, actuen dissipant en forma de calor part de l’energia cinètica generada pel terratrèmol Els diferents tipus d’amortidors consisteixen en pèndols de massa adequadament calibrada, molles, fluids o dispositius lliscants susceptibles de generar fricció
eix
Construcció i obres públiques
Transports
En les obres de caràcter lineal (ferrocarrils, carreteres, canals, etc), línia que defineix la posició espacial de la infraestructura, a partir de la qual hom es pot obtenir la posició geomètrica de qualsevol punt.
És una línia convencional, que hom sol situar en una posició identificable de la secció transversal En carreteres simètriques, hom sol situar-lo en els punts mitjans de la superfície de la calçada que, en els trams en recta, és l’eix de simetria de la secció
llença
Construcció i obres públiques
Cordill que hom posa tibant entre dos punts perquè serveixi de referència en pujar parets.
consolidació
Construcció i obres públiques
Assentament natural d’un terreny per l’acció del seu propi pes i el de les construccions existents en ell, que provoca la progressiva disminució de volum per l’expulsió de l’aigua continguda en el terreny.
El grau de consolidació és avaluat en assaigs de laboratori, per mitjà dels edòmetres, segons la relació entre la consolidació real i la màxima, i el seu valor és comprès entre o% i 100%, que corresponen als punts en les quals la compressió és igual a la tensió neutra l’aigua del terreny suporta tota la càrrega i a la tensió efectiva quan la suporta l’esquelet del terreny
conducció
Construcció i obres públiques
Conjunt dels conductes i accessoris que, disposats adequadament, constitueixen una instal·lació lineal o una xarxa per al transport i la distribució d’un fluid.
Segons la pressió que exerceix el fluid en el conducte, hom distingeix les conduccions lliures , generalment formades per canals, túnels, tubs, etc, en les quals un pendent mínim, constant per a tots els punts del seu recorregut, permet la circulació del fluid per gravetat, i les conduccions forçades , normalment canonades, en les quals el fluid circula a pressió passant per canvis de pendent i sifons, mitjançant l’acció d’una bomba com en els oleoductes, les calefaccions, etc o l’acció de la gravetat, produïda per un fort desnivell com en la distribució de les aigües potables
corba d’acord vertical
Construcció i obres públiques
Transports
Disposició en corba que adopta el perfil longitudinal de l’eix d’una via entre dues rasants uniformes consecutives per a passar gradualment de l’una a l’altra mantenint les condicions de visibilitat.
La més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, que és simètrica respecte del vèrtex de les rasants rectes, té un replanteig molt fàcil i conserva, per afinitat, propietats similars en utilitzar escales diferents en planta i perfil el pendent varia uniformement entre els punts de tangència amb les rasants contigües, i en el cas de l’acord convex amb canvi de rasant permet determinar fàcilment el punt més elevat del perfil longitudinal Es defineix pel seu paràmetre relació entre la llargada de l’acord i la diferència d’inclinacions transversals, que té uns valors mínims definits…