Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
juntura
Construcció i obres públiques
Conjunt dels materials i dispositius que configuren la unió entre dos elements contigus de la superfície de formigó d’una estructura.
Mitjançant la juntura hom pretén d’evitar les discontinuïtats verticals i horitzontals i assegurar l’estanqueïtat de la unió davant dels desplaçaments originats per les diverses sollicitacions de construcció i de servei La conformació i la disposició de les juntures és bastant diferent segons la posició geomètrica de la unió dins l’estructura, segons la seva funció amb relació a les sollicitacions tèrmiques i reològiques i amb el sistema constructiu adoptat Així, en estructures de caràcter lineal, cal distingir les juntures longitudinals de les transversals i les horitzontals de les verticals…
Albert Serratosa i Palet

Albert Serratosa i Palet
© Servei de comunicació de l'IEC / Jordi Pareto
Construcció i obres públiques
Enginyer de camins i urbanista.
Germà del químic Fèlix Serratosa , es graduà a l’Escola d’Enginyers de Camins de Madrid el 1956, i l’any següent inicià l’activitat professional a l’Ajuntament de Barcelona, on durant els anys seixanta emprengué la tasca de vertebrar l’ordenació del territori metropolità de Barcelona, centre del seu interès professional Formà part de l’equip encarregat de revisar el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona del 1953 i del grup de treball del Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona El 1968 fou nomenat director del Pla General d’Ordenació Urbana de Barcelona, al qual…
enginyer | enginyera
Construcció i obres públiques
Persona que exerceix l’enginyeria com a professió.
El terme enginyer fou introduït originàriament en connexió amb la invenció d’artefactes mecànics per a fer la guerra, anomenats ginys de guerra Quan els dirigents dels estats procediren a utilitzar els enginyers i els principis de l’enginyeria per a crear millores en llurs territoris sorgí la diferenciació ente l' enginyer civil i l' enginyer militar A mesura que les diverses ciències i disciplines es desenvoluparen hi hagué per a l’enginyer civil més varietat de coses a conèixer i a fer Arran de la revolució industrial, els enginyers s’hagueren d’especialitzar en un camp determinat Els qui…
enginyeria
Construcció i obres públiques
Art d’aplicar els coneixements científics a la invenció, al perfeccionament o a la utilització de les tècniques en totes llurs determinacions dins el camp industrial.
S'ocupa també de l’aspecte tècnic de la fabricació de mercaderies o del proveïment de serveis a la collectivitat el factor econòmic, però, hi és fortament condicionant i, típicament, les seves realitzacions són un compromís funció-preu Les motivacions més immediates de l’enginyeria són de caire econòmic produir a preu més baix, fer obres que afavoreixin el progrés econòmic, etc Les línies concretes d’actuació són funció de factors circumstancials que evolucionen de manera imprevisible, com ara descobertes científiques, situacions sociopolítiques, etc, i a cada estat són fortament influïdes…
port de Tarragona

Vista aèria del port de Tarragona
Construcció i obres públiques
Port marítim del municipi de Tarragona (Tarragonès).
Infraestructura Molt ben comunicat per superfície, té una amplada de bocana de 452 m, una àrea de molls de més de 550 ha, uns calats d’entre 12 i 19 m, una línia d’atracada de 17 km i una làmina d’aigua de més de 500 ha És una de les infraestructures més importants de l’Estat espanyol i de la Mediterrània, i manté serveis directes a través de línies marítimes regulars amb 60 ports de tot el món Disposa de magatzems frigorífics, coberts, pantalans, sitges i una terminal de contenidors amb capacitat per a 1,5 milions de TEU Port químic de referència del sud d’Europa, a les…