Resultats de la cerca

Malgrat esporàdiques utilitzacions anteriors com a reforç de murs, el contrafort apareix durant el període romàntic en substituir les cobertes de fusta per arcs i voltes En alguns casos hom els troba a la part interior de la nau, però la forma més corrent és de ressalt sobre la cara exterior del mur, des de terra fins a la teulada, units lateralment per arcs també ressaltats A mesura que les llums de les voltes augmentaren, el contrafort cresqué de mida, i la secció variava segons les altures Posteriorment apareix separat del mur i resistint l’empenta de les voltes mitjançant els arcbotants…

A partir del coneixement dels esforços és possible comprovar si la resistència de les seccions és suficient, o bé determinar el nivell de reforç necessari per exemple, l’armadura d’acer necessària en una estructura de formigó armat

Segons l’objectiu que es persegueixi s’usen fibres de diferent naturalesa Per millorar la resistència al foc és molt comuna la utilització de fibres de polipropilè i altres fibres plàstiques, mentre que per millorar la tenacitat del formigó se solen emprar fibres d’acer Entre les principals utilitzacions del formigó amb fibres es troben el sosteniment i el revestiment de túnels i la construcció de paviments industrials i portuaris En alguns d’aquests casos, la utilització del reforç de fibres pot permetre l’eliminació de les armadures convencionals del formigó armat

Sobre la fabricació digital Impressió en 3D d’estructures de formigó © Total Kustom La tercera revolució industrial, entesa com a fabricació digital, s’obre camí en el món de l’enginyeria de la construcció Es considera fabricació digital l’aplicació de models i tecnologies digitals per a la producció d’objectes materials personalitzats, i, en aquest sentit, és clar que la impressió en 3D és un subconjunt de la fabricació digital Però aquesta tecnologia es troba en una etapa inicial en els àmbits de l’arquitectura i la construcció La impressió en 3D ha tingut èxit amb materials polimèrics…

Ryfylke, el túnel submarí perforat més profund del món Mapa del projecte de túnels submarins de Ryfast El 2019, quaranta anys després que es va començar a plantejar el projecte, l’operador noruec d’infraestructures viàries Statens Vegvesen va posar oficialment en servei el túnel submarí perforat més profund del món el túnel de Ryfylke, de 14,4 km de llargada Forma part del projecte, en construcció, del sistema de túnels submarins de Ryfast per a enllaçar la carretera N-13 entre Stavanger i Strand, a Rogaland Noruega, i el més rellevant d’aquesta construcció és que arriba a una profunditat…