Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
sabata
Construcció i obres públiques
Fonament que transmet al terreny la càrrega que rep mitjançant l’eixamplament de la superfície respecte de l’element constructiu sustentat.
És anomenada sabata aïllada quan rep la càrrega d’un sol pilar, i sabata correguda o sabata contínua quan és disposada longitudinalment tota seguida rebent les càrregues d’una successió de pilars individuals o d’una estructura lineal Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen l’estructura, els pilars o les parets, els fonaments tenen més amplària per tal de repartir la càrrega en una superfície més gran de terreny Les sabates són el tipus de fonament més freqüent i s’utilitzen quan el terreny presenta a les capes superficials una resistència…
fonament

Diversos tipus de fonaments per a estructures de formigó armat
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Basament de les parets i els pilars d’un edifici que resten sota terra i transmeten al terreny el pes de la construcció.
Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen les parets, els fonaments tenen més amplada que el gruix d’aquests per tal de repartir el pes sobre més superfície de terres Els fonaments poden ésser continus , si n'hi ha tot al llarg de les parets, o discontinus , en forma de daus o sobre estaques , si només n'hi ha al peu dels pilars o en els encreuaments de parets, en el qual cas les parets descansen sobre corretges de fonamentació de formigó armat o sobre arcs de descàrrega que transmeten el pes de les parets als daus de fonamentació Els fonaments…
àrid
Construcció i obres públiques
Element no aglomerant d’un conglomerat per a formigó, per a morter o per a pavimentació.
En construcció hom distingeix els aglomerants que són ciments de característiques variables i els àrids, que comprenen les diverses menes de sorres i graves que calen per a fer formigó Aquests àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d’àrids són obtinguts per trituració de la pedra La sorra pot ésser fina o granada gran d’1 a 3 mm de diàmetre L’ ull de perdiu és un àrid format per grans de 4 a 10 mm Una mica més gros és el cigronet , format per grans d’1 a 1,5 cm segueix la graveta , formada per pedres de 2 a 3 cm, i la grava , que és un àrid format per…
testimoni
Construcció i obres públiques
Pasterada de guix o d’un altre material apropiat que hom situa sobre una esquerda d’un element de construcció per a poder apreciar si hi ha moviments relatius importants.
biga

Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…