Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
portal
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Porta principal d’un edifici, especialment si és més gran que les altres.
Hom distingeix el portal romà del portal rodó o portal de mig punt , segons que la seva part superior sigui constituïda per una llinda recta i horitzontal o per un arc semicircular
principal
Construcció i obres públiques
Pis que ve immediatament sobre la planta baixa, si no hi ha entresol.
Abans de l’ús generalitzat de l’ascensor solia ésser el replà més noble de l’edifici
cordó
Construcció i obres públiques
Armadura activa constituïda per un cert nombre de filferros enrotllats helicoïdalment entre si.
Els formats per dos, tres o set filferros són els més habituals En el pretesat d’estructures de formigó, els filferros s’obtenen per trefilatge i presenten un alt límit elàstic
cimaci
Construcció i obres públiques
Motllura de secció transversal en forma de S.
Si la corba superior és còncava i la inferior convexa és anomenat cimaci recte , i si la corba superior és convexa i la inferior còncava, cimaci revés
finestra

Finestra
© C.I.C - Moià
Construcció i obres públiques
Obertura feta en una paret per donar pas a la llum i a l’aire.
El pla que forma la paret a la part baixa de la finestra és l’ ampit els gruixos de paret a banda i banda són els brancals , i la llinda és la pedra o un altre element resistent que, collocat a la part alta de la finestra, suporta el pes de la paret que té al damunt De vegades, en lloc de llinda hom construeix un arc de descàrrega fet amb maons posats a plec de llibre, per sota del qual hom construeix una llinda falsa amb l’aresta horitzontal Aquest arc de descàrrega resta tapat per l’arrebossat de la paret També hi ha finestres en què l’arc que les clou és aparent Si la finestra és molt més…
emulsió asfàltica
Construcció i obres públiques
Producte bituminós constituït per l’emulsió directa d’un betum en aigua, l’estabilitat de la qual s’aconsegueix mitjançant l’addició d’un emulgent.
Segons el comportament de les partícules del betum sota l’acció dels radicals fixats per l’emulgent, hom anomena emulsió aniònica la que ho fa com si estiguessin carregades negativament emulsió bàsica, i que, per llur afinitat amb les partícules positives, és indicada en àrids calcaris i emulsió catiònica quan es comporten com si estiguessin carregades positivament emulsió àcida i que, per llur afinitat amb les partícules negatives, són indicades en àrids silicis
esplanació
Construcció i obres públiques
Acció de fer pla un terreny per mitjans mecànics, llevant-ne les desigualtats.
L’esplanació suposa l’execució d’operacions molt diverses segons la classe de terreny que hom treballa Així, si hom ha de moure grans quantitats de terra molt dura o si el terreny és molt rocallós, hom empra els explosius i les màquines perforadores perforadora i barrinadores barrinadora Per al moviment de terra i la preparació del terreny hom pot procedir a l'excavació, l’anivellació anivelladora i l'escarificació Hom aconsegueix l’acabat de la superfície per mitjà de les tragelles tragella i les màquines esplanadores esplanadora
plafó prefabricat
Construcció i obres públiques
Element bidimensional de formigó prefabricat emprat per a la formació de tancaments i particions d’edificis.
El plafó prefabricat és estructural si, a més de materialitzar tals tancaments i particions, collabora en la resistència de les accions globals, gravitatòries o horitzontals, que actuen sobre l’edifici En el cas de plafons no estructurals, encara és possible de classificar-los entre plafons autoportants, quan suporten el seu propi pes en tota l’alçada, tot mantenint-se lateralment arriostrats a l’estructura, i no autoportants, quan queden recolzats sobre els sostres o suspesos dels pilars a nivell de cada pis El plafó és de tipus sandvitx si és format per diverses capes, una primera…
bastiment

Diferents parts del bastiment d’una porta i secció transversal d’un bastiment d’alumini d’una finestra
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Marc de fusta (o de ferro, alumini, etc) collat a l’obra i al qual resten subjectes amb frontisses els batents d’una obertura.
Si els bastiments tenen el mateix gruix que la paret on van subjectats reben el nom d’aquest gruix bastiment d' envà , de pitxolí , de tres quarts , i si el bastiment és de menys gruix resta encaixat dins la paret i rep el nom de bastiment de doella En els bastiments amb tapaboques la llum d’obra és una mica més gran que la del bastiment Les cares arranades a la paret poden anar ornades amb motllures, i hom en dissimula la unió clavant-hi a sobre un tapajuntes o fent un galze adequat a la fusta La cara exterior té un canal que ajuda a subjectar el bastiment a l’obra, i la interior presenta el…
arrimador
Construcció i obres públiques
Revestiment que hom posa a la part baixa d’algunes parets per a protegir-les del fregament dels mobles, fet amb materials més duradors que una enguixada i una pintada (pintures dures a l’oli, fusta, marbre, etc).
Si és molt baix, rep el nom de sòcol
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina