Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
pedra seca
Cabanya de pedra seca (Penedès)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tècnica de construcció consistent en l’apilament de pedres sense tallar, posades sense fang, ni ciment, ni cap aglutinant, llevat de, en alguns casos, terra seca.
El 2018 la UNESCO inclogué aquesta tècnica en el patrimoni cultural immaterial de la humanitat A Catalunya, el nombre de construccions de pedra seca s’estima en 19000 sobretot barraques, marges, murs, cisternes, masos i pous Des del 2024 la declaració de patrimoni cultural immaterial inclou també la utilització de la tècnica en construccions d’Andorra
paret seca
paret seca d’una masia
© Fototeca.cat
nanotecnologia seca
Construcció i obres públiques
Conjunt de processos tecnològics que tenen per objecte l’obtenció de nanoestructures sense utilitzar dissolvents.
La nanotecnologia seca se sol basar en processos de nanofabricació
paret seca
Construcció i obres públiques
Dret català
Paret que es construeix amb pedres, sense lligament de ciment o calç.
Modalitat d’aquesta és la paret búrcega , esmentada en les Ordinacions d’En Sanctacília, que per a una major solidesa, era més ampla en la seva part baixa que en la superior
séquia del Secà
Agronomia
Construcció i obres públiques
Nom que pren la séquia del Cap al seu pas pel terme de Torrefarrera (Segrià).
pedra
Voluntari reconstruint una paret de pedra seca
Forgotten Landscapes
Mineralogia i petrografia
Construcció i obres públiques
Tros de matèria mineral de certa grandària, despresa naturalment d’una roca, o treta artificialment d’una roca, emprada generalment com a material de construcció (pedrera).
paredador | paredadora
Construcció i obres públiques
Obrer especialitzat en la construcció de parets, principalment paret seca de tanques.
amorterar
Construcció i obres públiques
Fer morter.
Es diu principalment quan, en fer un mur, hom vol distingir entre l’obra seca peces posades en sec i l’obra amorterada peces lligades amb morter
coronament
Construcció i obres públiques
Part superior d’un terraplè, d’un pedraplè o d’un desmunt, la superfície del qual constitueix l’esplanada sobre la qual s’assenta el ferm de la carretera, amb un gruix mínim de dues capes i sempre més gran de 50 cm.
Pel fet de ser la zona més pròxima a les sollicitacions del trànsit, les exigències imposades a la qualitat dels sòls utilitzats en la seva formació i al grau de compactació d’aquests sòls solen ser més severes que a la resta del terraplè El plec general PG-3 estableix que els sòls que constitueixen el coronament d’esplanada siguin adequats, seleccionats o estabilitzats amb un grau de compactació del 100% de la densitat seca màxima determinada per l’assaig de Proctor modificat