Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
volada
Construcció i obres públiques
Dret català
Part d’una obra de fàbrica o d’un element arquitectònic (balcó, ràfec, etc) que surt enfora del mur que el sosté, sense tenir altre aguant.
En matèria de servitud de llums i vistes estableix el dret català que hom no podrà construir cap volada, ni àdhuc en paret pròpia afrontant amb la del veí, sense deixar al terreny propi una androna de l’amplària que fixin les ordinacions o els costums locals o, en llur defecte, d’un metre en quadre, almenys, comptat des de la línia més sortint de l’element voladís
badiu
Construcció i obres públiques
Eixida d’una casa, sense cobrir o formant una porxada.
pedra seca
Cabanya de pedra seca (Penedès)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tècnica de construcció consistent en l’apilament de pedres sense tallar, posades sense fang, ni ciment, ni cap aglutinant, llevat de, en alguns casos, terra seca.
El 2018 la UNESCO inclogué aquesta tècnica en el patrimoni cultural immaterial de la humanitat A Catalunya, el nombre de construccions de pedra seca s’estima en 19000 sobretot barraques, marges, murs, cisternes, masos i pous Des del 2024 la declaració de patrimoni cultural immaterial inclou també la utilització de la tècnica en construccions d’Andorra
paret seca
Construcció i obres públiques
Dret català
Paret que es construeix amb pedres, sense lligament de ciment o calç.
Modalitat d’aquesta és la paret búrcega , esmentada en les Ordinacions d’En Sanctacília, que per a una major solidesa, era més ampla en la seva part baixa que en la superior
nu | nua
Art
Construcció i obres públiques
Dit d’una paret, una façana, etc, sense ornaments, pintures, miralls, etc.
nanotecnologia seca
Construcció i obres públiques
Conjunt de processos tecnològics que tenen per objecte l’obtenció de nanoestructures sense utilitzar dissolvents.
La nanotecnologia seca se sol basar en processos de nanofabricació
solera
Construcció i obres públiques
Sostre pla, format per dos o tres gruixos de rajols posats horitzontalment, sense fer revoltó.
punt de fàbrica
Construcció i obres públiques
Part d’un mur que hom refà des del peu, sense enderrocar-ne la resta.
mestre de cases
Construcció i obres públiques
Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres.
És un constructor capacitat per a contractar o realitzar la construcció d’edificis i altres obres Fins a la fi de l’Antic Règim pertangueren a l’estament menestral Al segle XVI els mestres de cases de Barcelona es constituïren independents i reberen privilegis de Carles V, de Felip II 1585 i de Felip III 1599 eren governats per tres cònsols Generalment, però, llur nombre era escàs i s’agruparen amb els altres oficis de la construcció Manresa i Vilafranca al segle XIV, posteriorment Alacant, Tarragona el 1773, Tremp el 1774 i Vic el 1778 Molt sovint es trobaven units amb els fusters Lleida el…