Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
zona
Construcció i obres públiques
Terreny contigu a una via interurbana que, sense ésser essencial per a la funció de trànsit de vehicles, es disposa a la utilitat de l’usuari.
Hom anomena zona de descans la zona comunicada directament amb una via, i a la seva vora, i que és destinada principalment a facilitar una pausa en el viatge Ha de tenir facilitat per a l’estacionament, i en alguns casos es troba equipada amb serveis a l’usuari La zona de servei és la zona propera a una via interurbana i comunicada directament amb ella que, a més d’una estació de proveïment de carburant, ofereix establiments de restauració, serveis higiènics i, eventualment, d’altres com comerços o establiments hotelers
apartament
Construcció i obres públiques
Conjunt de cambres que formen un habitacle independent.
Generalment, comprèn dues habitacions i els serveis corresponents
boca d’incendis

Boca d’incendis
Construcció i obres públiques
Presa d’aigua brancada sobre una canalització de gran cabal, que és situada a la via pública o a l’entrada d’un immoble i on poden ésser connectades les mànegues d’aigua per a l’extinció d’incendis.
Poden adoptar la forma d’un piló de ferro, d’una arqueta encastada al sòl o d’un armari encastat a la paret Generalment el seu ús és reservat als serveis de bombers
Dragados y Construcciones
Construcció i obres públiques
Empresa espanyola de la construcció fundada a Madrid l’any 1941.
Està estructurada en quatre àrees d’activitat construcció, serveis, industrial i concessions També té presència en el sector immobiliari Una part important de la seva obra es realitza a l’estranger, especialment a l’Amèrica Llatina, Portugal i l’Orient Mitjà El 1999 canvià el nom per Grupo Dragados
mobiliari viari
Urbanisme
Construcció i obres públiques
Conjunt d’elements mobles que hom col·loca a les vies públiques, per al servei dels usuaris, o com a cos auxiliar dels serveis públics viaris, o bé amb finalitats estètiques.
port de Tarragona

Vista aèria del port de Tarragona
Construcció i obres públiques
Port marítim del municipi de Tarragona (Tarragonès).
Infraestructura Molt ben comunicat per superfície, té una amplada de bocana de 452 m, una àrea de molls de més de 550 ha, uns calats d’entre 12 i 19 m, una línia d’atracada de 17 km i una làmina d’aigua de més de 500 ha És una de les infraestructures més importants de l’Estat espanyol i de la Mediterrània, i manté serveis directes a través de línies marítimes regulars amb 60 ports de tot el món Disposa de magatzems frigorífics, coberts, pantalans, sitges i una terminal de contenidors amb capacitat per a 1,5 milions de TEU Port químic de referència del sud d’Europa, a les…
enginyeria
Construcció i obres públiques
Art d’aplicar els coneixements científics a la invenció, al perfeccionament o a la utilització de les tècniques en totes llurs determinacions dins el camp industrial.
S'ocupa també de l’aspecte tècnic de la fabricació de mercaderies o del proveïment de serveis a la collectivitat el factor econòmic, però, hi és fortament condicionant i, típicament, les seves realitzacions són un compromís funció-preu Les motivacions més immediates de l’enginyeria són de caire econòmic produir a preu més baix, fer obres que afavoreixin el progrés econòmic, etc Les línies concretes d’actuació són funció de factors circumstancials que evolucionen de manera imprevisible, com ara descobertes científiques, situacions sociopolítiques, etc, i a cada estat són fortament influïdes…
port

Representació d’un port marítim artificial d’ús preferentment comercial
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Transports
Abric natural o, més generalment, artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies, per a les quals compta amb les instal·lacions necessàries adequades.
Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port obert , si, com s’esdevé generalment, el seu accés és…
casa
Construcció i obres públiques
Nom genèric de tot edifici destinat a servir d’habitació humana.
La varietat de les exigències climàtiques, geogràfiques, econòmiques, demogràfiques, sociològiques, etc, i la variació d’aquestes exigències al llarg del temps ha produït una gran quantitat de tipus de casa, des de les formes elementals, sovint temporals o provisionals, com és ara la cabana i la barraca , pròpies del medis rurals o suburbials, fins al palau , el castell , la villa , el casal , pròpies de les classes privilegiades Segons el medi en què es troba, hom distingeix la casa rural , que en la seva forma aïllada ha produït la màxima varietat de tipus, de la casa urbana , de tipus i…
Enginyeria de la construcció 2019
Construcció i obres públiques
Ryfylke, el túnel submarí perforat més profund del món Mapa del projecte de túnels submarins de Ryfast El 2019, quaranta anys després que es va començar a plantejar el projecte, l’operador noruec d’infraestructures viàries Statens Vegvesen va posar oficialment en servei el túnel submarí perforat més profund del món el túnel de Ryfylke, de 14,4 km de llargada Forma part del projecte, en construcció, del sistema de túnels submarins de Ryfast per a enllaçar la carretera N-13 entre Stavanger i Strand, a Rogaland Noruega, i el més rellevant d’aquesta construcció és que arriba a una profunditat…