Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
abeurada bituminosa
Construcció i obres públiques
Mescla preparada en fred d’emulsions asfàltiques, àrids fins ben graduats i fillers minerals que, després de tallar-se l’emulsió, forma un microconglomerat molt impermeable.
És utilitzada principalment en tractaments superficials de paviments per al manteniment de les capes de trànsit, especialment quan no hi ha problemes de capacitat portant del ferm
fonament

Diversos tipus de fonaments per a estructures de formigó armat
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Basament de les parets i els pilars d’un edifici que resten sota terra i transmeten al terreny el pes de la construcció.
Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen les parets, els fonaments tenen més amplada que el gruix d’aquests per tal de repartir el pes sobre més superfície de terres Els fonaments poden ésser continus , si n'hi ha tot al llarg de les parets, o discontinus , en forma de daus o sobre estaques , si només n'hi ha al peu dels pilars o en els encreuaments de parets, en el qual cas les parets descansen sobre corretges de fonamentació de formigó armat o sobre arcs de descàrrega que transmeten el pes de les parets als daus de fonamentació Els fonaments…
envidrament aïllant
Construcció i obres públiques
Envidrament utilitzat per a reduir la transmitància del vidre de les finestres i altres obertures exteriors generalment format per dos o més fulls de vidre separats per una cambra d’aire.
El seu efecte d’aïllament tèrmic i acústic depèn bàsicament del gruix dels fulls de vidre, el de la cambra d’aire, el gas utilitzat per a omplir-la, les característiques del separador perimetral i els tractaments superficials de les cares externes del vidre Alguns models de vidre aïllant contenen algun gas noble argó, generalment ja que són gasos més pesats que l’aire i la seva viscositat més elevada redueix la convecció tèrmica
corró de pota de cabra
Construcció i obres públiques
Corró que té unes protuberàncies superficials bastant llargues i de petita secció transversal i produeix nombroses accions locals de pressió elevada.
És utilitzat en la compactació de terrenys, especialment quan són cohesius i amb molta humitat
sabata
Construcció i obres públiques
Fonament que transmet al terreny la càrrega que rep mitjançant l’eixamplament de la superfície respecte de l’element constructiu sustentat.
És anomenada sabata aïllada quan rep la càrrega d’un sol pilar, i sabata correguda o sabata contínua quan és disposada longitudinalment tota seguida rebent les càrregues d’una successió de pilars individuals o d’una estructura lineal Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen l’estructura, els pilars o les parets, els fonaments tenen més amplària per tal de repartir la càrrega en una superfície més gran de terreny Les sabates són el tipus de fonament més freqüent i s’utilitzen quan el terreny presenta a les capes superficials una resistència…
pou

Estructura externa d'un pou, amb politja i recipient per extreure l'aigua (pou de la localitat de Costitx)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Construcció i obres públiques
Geologia
Excavació vertical i profunda, practicada en el sòl fins a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície.
Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol indret, malgrat que de vegades l’excavació hagi d’ésser…
macrotextura
Construcció i obres públiques
Qualitat d’un ferm amb una elevada desigualtat de les partícules superficials, que li sol conferir una rugositat bastant alta, una bona adherència amb eventuals revestiments i un bon comportament davant els problemes causats per l’aigua superficial.
asfalt
Construcció i obres públiques
Química
Material aglomerant de consistència sòlida o semisòlida, constituït en la seva major part per betums naturals o obtinguts com a residu de la destil·lació del petroli.
L’asfalt natiu és soluble en disulfur de carboni en un 69%, i el derivat del petroli, en un 99% els respectius punts d’inflamació són 176,5°C i 232°C L’asfalt natural pot contenir un 30% de matèria mineral i, fins i tot, insectes inclosos en el seu si L’artificial és obtingut com a subproducte del petroli per evaporació dels hidrocarburs lleugers i oxidació parcial del residu És un complex sistema colloidal d’hidrocarburs en què resulta difícil de diferenciar la fase contínua de la dispersa Poden ésser considerats com a dispersions de micelles en constituents oliosos similars als olis…