Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
túnel

Secció transversal d’un túnel ferroviari submarí: a dalt, el principal, a baix, el de servei; hi ha galeries d’enllaç entre tots dos a uns intervals determinats
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Pas subterrani obert artificialment a través d’una muntanya, per sota un riu, etc., per tal de donar pas a una via de comunicació, a una conducció d’aigua, etc.
Els túnels, que solen ésser oberts simultàniament totes dues boques, són excavats sovint, com les galeries de les mines, volant la roca amb barrinades En altres casos, modernament i especialment en terrenys aqüífers, són excavats amb unes grans màquines que avancen sobre carrils i que suporten diverses plataformes, des de les quals la roca és atacada amb barrinadores o que són proveïdes d’una enorme fresa del mateix diàmetre que el túnel Aquestes màquines permeten d’efectuar el revestiment a mesura que van avançant, de manera que l’obertura del túnel i el seu revestiment són pràcticament…
boca falsa
Construcció i obres públiques
En la construcció de túnels, boca d’una galeria secundària.
jumbo
Construcció i obres públiques
Carretó sobre carrils, erugues o rodes, que transporta el conjunt de martells perforadors.
És utilitzat principalment en la perforació de túnels
gunita
Construcció i obres públiques
Formigó o morter projectat a gran velocitat.
És utilitzada habitualment en fronts de paraments i talussos de pedra erosionats o esquerdats i en paraments interiors de túnels
geotècnia
Construcció i obres públiques
Geologia
Ciència que estudia el comportament del terreny amb vista a la seva utilització en obres d’enginyeria civil i de construcció.
La geotècnia, ciència que participa dels coneixements d’altres doctrines, com són la mecànica de sòls, la mecànica de roques i la geologia, considera el terreny com a material de suport en el cas dels fonaments d’estructures i també com a material de construcció en terraplens o preses de materials solts També considera el sosteniment del terreny en el cas d’excavacions i túnels
RMR
Construcció i obres públiques
Classificació geomecànica proposada per Bieniawski el 1974 i modificada el 1979.
Inicialment s’utilitzava per a definir la longitud d’avanç i el sosteniment dels túnels, però actualment té un ús més general Considera cinc factors ponderats adequadament la resistència a la compressió simple de la roca, l’RQD, l’espaiat dels junts, l’estat dels junts i el flux d’aigua subterrània La suma dels cinc factors dóna un valor entre 0 i 100, que és una indicació de la qualitat del massís rocós
formigó amb fibres
Construcció i obres públiques
Formigó convencional al qual s’afegeixen fibres per tal de millorar-ne algunes propietats.
Segons l’objectiu que es persegueixi s’usen fibres de diferent naturalesa Per millorar la resistència al foc és molt comuna la utilització de fibres de polipropilè i altres fibres plàstiques, mentre que per millorar la tenacitat del formigó se solen emprar fibres d’acer Entre les principals utilitzacions del formigó amb fibres es troben el sosteniment i el revestiment de túnels i la construcció de paviments industrials i portuaris En alguns d’aquests casos, la utilització del reforç de fibres pot permetre l’eliminació de les armadures convencionals del formigó armat
conducció
Construcció i obres públiques
Conjunt dels conductes i accessoris que, disposats adequadament, constitueixen una instal·lació lineal o una xarxa per al transport i la distribució d’un fluid.
Segons la pressió que exerceix el fluid en el conducte, hom distingeix les conduccions lliures , generalment formades per canals, túnels, tubs, etc, en les quals un pendent mínim, constant per a tots els punts del seu recorregut, permet la circulació del fluid per gravetat, i les conduccions forçades , normalment canonades, en les quals el fluid circula a pressió passant per canvis de pendent i sifons, mitjançant l’acció d’una bomba com en els oleoductes, les calefaccions, etc o l’acció de la gravetat, produïda per un fort desnivell com en la distribució de les aigües potables
aqüeducte
L’aqüeducte romà de Tarragona, un dels més monumentals de tot l’occident
© Arxiu Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte artificial tancat, no prefabricat, per a portar l’aigua d’un lloc a un altre, generalment en gran quantitat.
Es distingeix, doncs, de la conducció tipus canal , que és obert, i de la conducció de canonada , formada per unió de tubs prefabricats Segons com sigui la construcció, l’aqüeducte pot ser amb desmunt i cobert, seguint la línia del nivell hidroestàtic amb desmunt i cobert, per sota el nivell hidroestàtic i, per tant, a pressió túnel seguint la línia del nivell hidroestàtic túnel per sota el nivell hidroestàtic i, per tant, a pressió Actualment hom fa els aqüeductes de formigó generalment, la secció té forma de ferradura amb fons còncau, forma resistent, fàcil de construir i que estalvia…
Enginyeria de la construcció 2014
Construcció i obres públiques
Túnels submergits Dibuix que mostra el que ha de ser el túnel submergit més llarg del món, que s’està construint entre Alemanya i Dinamarca, i per on passarà tant l’autopista com el ferrocarril © Femern A/S Els túnels submergits, en comptes de ser excavats per sota el llit d’un riu o del mar, es construeixen en un dic sec en grans trams de fins a 100 m, amb acer o formigó armat, i després són remolcats fins a l’emplaçament definitiu, on es fondegen i s’assenten Posteriorment, cal impermeabilitzar-ne les juntures entre els trams i bombar-ne l’aigua Sempre es colloquen en una rasa al fons d’un…