Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
treball vertical
Construcció i obres públiques
Conjunt de tasques de reparació o de manteniment que es duen a terme, mitjançant tècniques derivades de l’escalada i l’espeleologia, en parts d’edificis i de construccions l’accés a les quals és difícil o té un cost elevat.
escarificar
Construcció i obres públiques
Agronomia
Fer solcs poc profunds (en la terra) a fi de facilitar un altre treball posterior: llaurada, explanació, etc.
caixa de fonamentació
Construcció i obres públiques
Caixa de fusta, formigó o acer, de formes i dimensions molt variables, que hom empra per a fonamentacions quan el terreny és esllavissadís, amb corrents d’aigua subterranis o bé en terreny submergit.
La seva funció és d’evitar els despreniments de terra i la inundació de l’obra, que impedirien els treballs d’excavació Fonamentalment són de dues menes la caixa oberta i la caixa d’aire comprimit La caixa oberta , o caixa índia , és formada per una cèllula o per diverses, sovint cilíndriques, obertes per dalt i per baix i que es claven en el terreny a causa de llur propi pes a mesura que hom n'excava el fons Quan les aigües són molt profundes o quan cal treballar en condicions molt difícils, hom empra la caixa d’aire comprimit , construïda amb acer o formigó, que té una cambra a la part…
martinet
Construcció i obres públiques
Màquina emprada per a clavar estaques i pilons en el sòl, especialment en terrenys de poca resistència.
L’energia necessària per a efectuar el treball prové generalment de la caiguda d’una maça feixuga, però també pot ésser fet mitjançant aire comprimit o amb oli a pressió
barrinadora
Construcció i obres públiques
Màquina perforadora especialment concebuda per a fer barrinadures.
La barrinadora, proveïda d’una barrina com a eina de treball, permet d’aconseguir forats de fins a 5 o 6 m de profunditat i de 90 mm de diàmetre, adients per a collocar-hi càrregues explosives Les barrinadores poden treballar a percussió o a rotació
llevaneu
Construcció i obres públiques
Dit de la màquina adaptada a un vehicle que és emprada per a treure la neu de carreteres, de vies fèrries, etc.
Bàsicament hom empra dos sistemes de treball apartar la neu cap a un costat o cap a ambdós costats de la màquina mitjançant les pales que duu al davant, o bé, per mitjà d’un sistema mecànic turbina, centrifugadora, etc, polvoritzar la neu i projectar-la fora del camí
estuc
Art
Construcció i obres públiques
Pasta feta amb calç o guix i pols de marbre que hom aplica, a manera d’arrebossat, a les superfícies, tant interiors com exteriors (parets, columnes, etc), o utilitza en el motlluratge de decoracions arquitectòniques.
Els grecs ja en feien un gran ús —generalment afegien pols de marbre per a cobrir els carreus—, però fou durant l’imperi Romà que fou emprat amb més assiduïtat i de forma més diversa imitació de marbre, pintures murals, estatuària, etc A l’època medieval, hom emprava l’estuc daurat, per a imitar l’orfebreria, en els frontals i retaules L’estuc policromat fou la base dels grans conjunts decoratius del Renaixement i del barroc Vaticà, Fontainebleau A part una moda passatgera de decoració en relleu durant el Modernisme, el treball en estuc ha caigut dins el camp d’una producció en…
cullera

Parts d’una excavadora de cullera frontal
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Accessori metàl·lic en forma de recipient còncau obert, reforçat eventualment amb unes pues a la part frontal, emprat principalment en les màquines excavadores i a les pales carregadores per a treballs d’excavació i moviment de terres.
N'hi ha de formes i mides diferents, adequades a cada tipus de treball La cullera autopremsora consta de dues mandíbules que s’obren i es tanquen automàticament, i és emprada com a accessori de grues o altres aparells d’elevació per a la càrrega i descàrrega de materials granulosos, pulverulents o semifluids Hom aconsegueix l’accionament de les mandíbules per les mateixes cadenes o cables de l’aparell d’elevació Hi ha també un sistema amb motor installat a la cullera, el qual en provoca l’obertura o el tancament a qualsevol alçada Són utilitzades als ports, als parcs, en les…
juntura
Construcció i obres públiques
Conjunt dels materials i dispositius que configuren la unió entre dos elements contigus de la superfície de formigó d’una estructura.
Mitjançant la juntura hom pretén d’evitar les discontinuïtats verticals i horitzontals i assegurar l’estanqueïtat de la unió davant dels desplaçaments originats per les diverses sollicitacions de construcció i de servei La conformació i la disposició de les juntures és bastant diferent segons la posició geomètrica de la unió dins l’estructura, segons la seva funció amb relació a les sollicitacions tèrmiques i reològiques i amb el sistema constructiu adoptat Així, en estructures de caràcter lineal, cal distingir les juntures longitudinals de les transversals i les horitzontals de les verticals…
Albert Serratosa i Palet

Albert Serratosa i Palet
© Servei de comunicació de l'IEC / Jordi Pareto
Construcció i obres públiques
Enginyer de camins i urbanista.
Germà del químic Fèlix Serratosa , es graduà a l’Escola d’Enginyers de Camins de Madrid el 1956, i l’any següent inicià l’activitat professional a l’Ajuntament de Barcelona, on durant els anys seixanta emprengué la tasca de vertebrar l’ordenació del territori metropolità de Barcelona, centre del seu interès professional Formà part de l’equip encarregat de revisar el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona del 1953 i del grup de treball del Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona El 1968 fou nomenat director del Pla General d’Ordenació Urbana de Barcelona, al qual…