Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
barrinadora
Construcció i obres públiques
Màquina perforadora especialment concebuda per a fer barrinadures.
La barrinadora, proveïda d’una barrina com a eina de treball, permet d’aconseguir forats de fins a 5 o 6 m de profunditat i de 90 mm de diàmetre, adients per a collocar-hi càrregues explosives Les barrinadores poden treballar a percussió o a rotació
buldòzer
buldòzer
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Esplanadora constituïda per un tractor d’erugues proveït a la part anterior d’una fulla recta o lleugerament còncava disposada perpendicularment a l’eix longitudinal del vehicle i dotada, mitjançant dos braços articulats, d’un moviment de pujada i baixada i eventualment d’un d’inclinació respecte a l’horitzontal, que li permet d’arrencar la terra i d’estendre-la en capes de gruix diferent segons la separació entre el seu caire inferior i el sòl.
El buldòzer és l’esplanadora més adient per a l’excavació i el moviment de terres a distàncies curtes, i és utilitzat en feines de desmunt, d’un primer anivellament i de consolidació de terres, per emplenar barrancs, etc per a poder treballar en terrenys durs cal d’antuvi una escarificació del sòl
atall
Construcció i obres públiques
Obstrucció provisional introduïda en un curs d’aigua quan hom hi vol construir alguna obra, tal com un assut o resclosa.
Pot ésser emprat per a obstruir totalment el corrent, i en aquest cas hom disposa un canal o una galeria per a la derivació de l’aigua i un altre atall aigua avall per tal d’impedir-ne el retrocés, o per a construir-hi recintes on poder treballar a l’abric del corrent o en sec, i en aquest cas hom n'elimina l’aigua de l’interior amb bombes d’exhauriment Els atalls que han de tallar totalment el curs de l’aigua solen consistir en un dic de roques i blocs de formigó Els atalls solen ésser construïts amb palplanxes, generalment metàlliques, clavades al llit del corrent i disposades…
Pere de Penafreta
Construcció i obres públiques
Mestre de l’obra de la seu de Lleida.
Amb la construcció del gran cimbori que corona el monument, culminà la transició del romànic al gòtic a Lleida El 1259 li fou atorgada per Jaume I la torre de Besora, bastió defensiu de la Suda Fou sebollit al claustre de la seu, on hi ha una làpida 1285 en la qual consta com a fundador d’una capellania El seu fill Pere de Penafreta Lleida — ~1332 el succeí el 1285 com a arquitecte i escultor de l’obra de la seu de Lleida El 1312 era custodi del castell de la Suda ensems que esculpia unes imatges per al sepulcre de Jaume II i de la reina Blanca d’Anjou Aleshores ja havia començat a …
caixa de fonamentació
Construcció i obres públiques
Caixa de fusta, formigó o acer, de formes i dimensions molt variables, que hom empra per a fonamentacions quan el terreny és esllavissadís, amb corrents d’aigua subterranis o bé en terreny submergit.
La seva funció és d’evitar els despreniments de terra i la inundació de l’obra, que impedirien els treballs d’excavació Fonamentalment són de dues menes la caixa oberta i la caixa d’aire comprimit La caixa oberta , o caixa índia , és formada per una cèllula o per diverses, sovint cilíndriques, obertes per dalt i per baix i que es claven en el terreny a causa de llur propi pes a mesura que hom n'excava el fons Quan les aigües són molt profundes o quan cal treballar en condicions molt difícils, hom empra la caixa d’aire comprimit , construïda amb acer o formigó, que té una cambra a la part…
cantonera
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les pedres tallades que, posades a la cantonada d’un edifici la reforcen, especialment quan la resta de la paret és de pedra sense treballar o de tàpia..
bastida

Bastida alta de ferro
© Corel - William P. McElligott
Construcció i obres públiques
Construcció provisional feta antigament només amb taulons i actualment amb tubs de ferro i taulons que suporta plataformes de treball per a fer accessibles als obrers els indrets on han de treballar.
Hi ha tres menes de bastida de paleta les bastides baixes, les altes i els ponts volats La bastida baixa fins a uns 2 m d’alçada és formada amb dos o més cavallets de fusta o de ferro sobre els quals descansen 2 o 3 taulons disposats horitzontalment La bastida alta de fusta , actualment en desús, era formada amb uns peus drets la base dels quals era introduïda en botes o bidons plens de sorra lligats o clavats als peus drets eren posats els colls, horitzontals, que unien la bastida amb la construcció unes traves clavades als colls i els tirants immobilitzaven la bastida En les bastides altes…
piló
Construcció i obres públiques
Element constructiu vertical, cilíndric o prismàtic, esvelt, de fusta, de formigó, de ferro, etc, introduït o preformat en el sòl, que transmet una càrrega a les terres inferiors o circumdants, o comprimeix i augmenta la capacitat de resistència de les terres subjacents.
Els pilons són elements de fonament la longitud dels quals és molt superior a les dimensions transversals de la secció Els pilons es poden clavar en el terreny o bé construir en una excavació prèvia Els fonaments a base de pilons s’utilitzen quan el terreny ferm es troba fora de l’abast de sabates i pous, quan es vol limitar la magnitud dels assentaments de l’edifici o quan les càrregues transmeses per l’estructura són molt grans i concentrades, com és el cas de les torres En general els pilons es disposen formant grups Els caps d’un grup de pilons s’uneixen rígidament per mitjà d’un encep,…
Josep Lluís Núñez i Clemente

Josep Lluís Núñez i Clemente
© FC Barcelona
Construcció i obres públiques
Economia
Empresari i dirigent esportiu.
Fill d’un policia, la seva família es traslladà a Catalunya quan ell tenia poc menys d’un any, i el 1938 passà a residir a Barcelona Començà a treballar als catorze anys, i compaginà la feina amb els estudis de comptable Casat amb la filla d’un promotor immobiliari, Maria Lluïsa Navarro, fundà l’empresa immobiliària i constructora Núñez i Navarro, que aprofità la llei del govern de mitjan anys seixanta que liberalitzava les rendes immobiliàries, i creà una gran constructora fonamentada en l’edificació de blocs de pisos, que el convertí en una de les primeres fortunes de l’Estat…
,
pont

Pont de la Barqueta sobre el riu Guadalquivir (Sevilla)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra de fàbrica, estructura metàl·lica, etc., capaç de suportar càrregues dinàmiques, sobre la qual una via de comunicació, de la qual forma part el pont, pot salvar una depressió o un obstacle (riu, barranc, etc.) o creuar una altra via de comunicació a nivell inferior.
Els ponts o poden ésser construïts eventualment d’una manera provisional, generalment per salvar corrents d’aigua i llavors consisteixen en plataformes de taulons disposades damunt d’altres flotadors pontó , o bé consisteixen en taulons collocats damunt pilars de fusta clavats al fons amb maritnets i units entre ells amb tirants Els ponts provisionals emprats en operacions militars solen consistir en estructures metàlliques muntades damunt camions especials o altres vehicles Els ponts permanents són d’obra de fàbrica o metàllics o, més generalment, d’una combinació d’estructura metàllica i d’…