Resultats de la cerca

El comportament estructural abans d’aquest tipus de ruptura és elàstic El formigó a tracció exhibeix una ruptura fràgil, cosa que obliga a reforçar-lo amb armadures d’acer en aquelles zones que es troben sotmeses a tensions de tracció 

A causa de les incerteses existents i la variabilitat dels elements que afecten la seguretat, com ara la resistència dels materials o el valor de les càrregues o forces externes, les construccions es troben subjectes inevitablement a un risc de fallada o collapse no nul els enginyers han de garantir, però, amb els seus estudis, que el nivell de seguretat de les construccions sigui prou elevat Modernament, l’anàlisi de la seguretat es duu a terme, directament o indirectament, mitjançant tractaments probabilístics que tenen en compte el caràcter aleatori de les variables del…

Segons l’objectiu que es persegueixi s’usen fibres de diferent naturalesa Per millorar la resistència al foc és molt comuna la utilització de fibres de polipropilè i altres fibres plàstiques, mentre que per millorar la tenacitat del formigó se solen emprar fibres d’acer Entre les principals utilitzacions del formigó amb fibres es troben el sosteniment i el revestiment de túnels i la construcció de paviments industrials i portuaris En alguns d’aquests casos, la utilització del reforç de fibres pot permetre l’eliminació de les armadures convencionals del formigó armat

Ryfylke, el túnel submarí perforat més profund del món Mapa del projecte de túnels submarins de Ryfast El 2019, quaranta anys després que es va començar a plantejar el projecte, l’operador noruec d’infraestructures viàries Statens Vegvesen va posar oficialment en servei el túnel submarí perforat més profund del món el túnel de Ryfylke, de 14,4 km de llargada Forma part del projecte, en construcció, del sistema de túnels submarins de Ryfast per a enllaçar la carretera N-13 entre Stavanger i Strand, a Rogaland Noruega, i el més rellevant d’aquesta construcció és que arriba a una profunditat…

El seu camp d’activitats inclou el projecte, la construcció pròpiament dita, el manteniment i, en el seu cas, la demolició de les construccions Entre els diversos tipus d’obres que són objecte de l’enginyeria de la construcció cal esmentar els edificis —incloses les torres de gran alçària o les cobertes de gran llum o superfície—, els ponts, els túnels, els canals, els ports, els pantans i les preses, les carreteres i les línies ferroviàries Un element bàsic de l’enginyeria de la construcció rau en l’elecció, la preparació i el manteniment dels materials resistents utilitzats a les obres…

Per a aconseguir un aïllament cal protegir els paraments que tanquen el local que hom vol isolar amb materials de característiques poroses, és a dir, formats per una unió de celles de parets primes plenes d’aire en algun cas a l’interior hi ha un altre gas L’aire és un bon aïllant, però, en canvi, el fet d’ésser un gas fa que presenti fenòmens de convecció que faciliten el transport de calories Quan aquest aire queda molt compartimentat, presoner dins les celles d’un material porós, els fenòmens de convecció només poden presentar-se a l’interior de cada cella, i per això els materials…

L’asfalt natiu és soluble en disulfur de carboni en un 69%, i el derivat del petroli, en un 99% els respectius punts d’inflamació són 176,5°C i 232°C L’asfalt natural pot contenir un 30% de matèria mineral i, fins i tot, insectes inclosos en el seu si L’artificial és obtingut com a subproducte del petroli per evaporació dels hidrocarburs lleugers i oxidació parcial del residu És un complex sistema colloidal d’hidrocarburs en què resulta difícil de diferenciar la fase contínua de la dispersa Poden ésser considerats com a dispersions de micelles en constituents oliosos similars als olis…

Com que no és aconsellable que les escales tinguin més de 10 esglaons, si el desnivell que han de salvar és més gran hom les subdivideix en sèries d’esglaons seguits anomenades rams o trams , entre les quals hi ha intercalat un replà L’escala més freqüent a Catalunya és la construïda amb voltes a la catalana Aquestes voltes són formades per tres gruixos de rajola i cadascun dels trams té forma de closca d’ou perquè, a més de la curvatura pròpia de la volta amb les arrencades a nivells diferents, l’aresta corresponent a l’ull de l’escala és més alta que la corresponent a la paret que li fa…