Resultats de la cerca
Es mostren 788 resultats
fer panxa una paret
Construcció i obres públiques
Desviar-se una part d’una paret del pla vertical sortint enfora.
reculada d’una corba circular
Construcció i obres públiques
Transports
Desplaçament de l’arc circular d’un revolt cap a l’interior, per tal de donar lloc a la corba de transició amb les dues alineacions rectes contigües.
moment d’inèrcia d’una secció
Construcció i obres públiques
Física
Tecnologia
Per a una secció d’una biga, valor numèric de la integral ∫y 2dS, on dS és un element de superfície de la dita secció, i y 2 el quadrat de la distància des d’aquest element a l’eix neutre.
pestanya
Finestra amb una pestanya
Fix Now
Construcció i obres públiques
Rebava que voreja la part superior d’una finestra.
vestíbul
Vestíbul d’una casa
Corel
Construcció i obres públiques
Peça d’una casa situada a l’entrada i que dóna accés a les peces interiors.
persiana
Detall d’una persiana metàl·lica
Construcció i obres públiques
Conjunt de llistons, tires, etc, de fusta, metàl·lics, etc, que, disposat generalment a l’exterior d’una finestra, d’una porta, etc, a la manera d’un finestró o d’una cortina, impedeix la visió de l’interior des de l’exterior i l’entrada directa dels raigs de sol i generalment permet de regular a voluntat l’entrada de claror i, eventualment, d’aire.
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…
bastiment
Diferents parts del bastiment d’una porta i secció transversal d’un bastiment d’alumini d’una finestra
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Marc de fusta (o de ferro, alumini, etc) collat a l’obra i al qual resten subjectes amb frontisses els batents d’una obertura.
Si els bastiments tenen el mateix gruix que la paret on van subjectats reben el nom d’aquest gruix bastiment d' envà , de pitxolí , de tres quarts , i si el bastiment és de menys gruix resta encaixat dins la paret i rep el nom de bastiment de doella En els bastiments amb tapaboques la llum d’obra és una mica més gran que la del bastiment Les cares arranades a la paret poden anar ornades amb motllures, i hom en dissimula la unió clavant-hi a sobre un tapajuntes o fent un galze adequat a la fusta La cara exterior té un canal que ajuda a subjectar el bastiment a l’obra, i la…
estructura
Estructura d’una casa unifamiliar de dues plantes
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conjunt dels elements resistents d’una edificació tenint en compte llur configuració i disposició, les quals són determinades per la manera de sostenir i construir la coberta i els sostres dels pisos que ha de tenir.
Els entramats de pis han d’ésser plans i horitzontals, mentre que la coberta ha de fer pendent per tal que s’hi escorri l’aigua de la pluja En les construccions més antigues, formades per dues parets separades uns 4 o 5 m i per bigues de fusta que van d’una paret a l’altra, hom obtenia el pendent afegint sobre les bigues mestres unes bigues inclinades l’extrem alt de les quals recolzava sobre un pilar d’obra o de fusta Aquesta construcció no era encara un cavall , però permeté de descobrir que les bigues inclinades es podien unir rígidament entre elles i a l’horitzontal formant…
pedra
Voluntari reconstruint una paret de pedra seca
Forgotten Landscapes
Mineralogia i petrografia
Construcció i obres públiques
Tros de matèria mineral de certa grandària, despresa naturalment d’una roca, o treta artificialment d’una roca, emprada generalment com a material de construcció (pedrera).