Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
curació del formigó
Construcció i obres públiques
Acció de mantenir la humitat del formigó durant l’adormiment i el primer període d’enduriment, que usualment es porta a terme mitjançant el reg amb aigua de l’element de formigó.
La curació per aportació d’humitat a vegades se substitueix per la protecció de les superfícies de l’element mitjançant plàstics o altres tractaments En plantes prefabricadores, amb l’objectiu d’accelerar l’enduriment, sovint es realitza la curació al vapor
conservació de la humitat
Construcció i obres públiques
Procés a què hom sotmet un element de formigó armat durant les primeres hores després d’omplert, que consisteix a mantenir el grau d’humitat necessari perquè en tingui lloc la solidificació.
Hom acostuma a regar-lo molt sovint amb aigua, o bé, quan les circumstàncies de fabricació ho permeten, com en el cas del formigó armat pretesat, hom conserva les peces de formigó dins una atmosfera de vapor d’aigua amb temperatura i humitat constants
aïllament tèrmic
Construcció i obres públiques
Aïllament destinat a frenar el pas de calories a través dels tancaments d’un edifici per tal de facilitar la conservació de la seva temperatura interior; l’eficàcia d’aquest aïllament suposa un estalvi de l’energia que cal per a absorbir o produir calories.
Per a aconseguir un aïllament cal protegir els paraments que tanquen el local que hom vol isolar amb materials de característiques poroses, és a dir, formats per una unió de celles de parets primes plenes d’aire en algun cas a l’interior hi ha un altre gas L’aire és un bon aïllant, però, en canvi, el fet d’ésser un gas fa que presenti fenòmens de convecció que faciliten el transport de calories Quan aquest aire queda molt compartimentat, presoner dins les celles d’un material porós, els fenòmens de convecció només poden presentar-se a l’interior de cada cella, i per això els materials…
xemeneia
Xemeneies enrajolades del Palau Güell de Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Conducte vertical que dona sortida a l’exterior al fum i als productes de combustió d’un escalfapanxes, d’un fogar, o als gasos residuals d’una reacció química.
L’eficàcia d’una xemeneia és més gran com més gran és la seva alçada, la qual és determinada bàsicament per dos criteris independents, l’un d’ordre eminentment ecològic i l’altre d’ordre tecnològic, però que tendeixen ambdós a aconsellar la màxima alçada possible D’una banda, cal que els gasos siguin alliberats a una alçada suficient per a evitar, almenys fins on sigui possible, que hom els respiri o que danyin els vegetals i, àdhuc, els edificis Per a obtenir resultats satisfactoris en aquest sentit, sovint els fums i els gasos són tractats amb filtres o separadors, amb vista a eliminar les…
maó

Principals tipus de maó
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça d’argila, generalment de forma de paral·lelepípede, assecada i cuita, emprada per a fer parets, pilars, voltes, xemeneies, etc.
Bé que sovint l’obra feta amb maons és enguixada o arrebossada, de vegades hom deixa el maó sense recobrir, en el qual cas és anomenat maó vist obra vista Els maons són fabricats a les bòbiles bòbila Hi ha maons de diversos tipus, segons l’ús al qual són destinats, i sovint reben diferents noms Hom anomena maó afaiçonat el que té una forma geomètrica diferent a la del parallelepípede entre aquests cal esmentar el maó de pou, el maó de queixal, el maó de falca i el maó ganivet Les mides d’un maó ordinari són de 14 × 29 cm i un gruix de 5,5 cm El maó mitjà té les mateixes mides…
piló
Construcció i obres públiques
Element constructiu vertical, cilíndric o prismàtic, esvelt, de fusta, de formigó, de ferro, etc, introduït o preformat en el sòl, que transmet una càrrega a les terres inferiors o circumdants, o comprimeix i augmenta la capacitat de resistència de les terres subjacents.
Els pilons són elements de fonament la longitud dels quals és molt superior a les dimensions transversals de la secció Els pilons es poden clavar en el terreny o bé construir en una excavació prèvia Els fonaments a base de pilons s’utilitzen quan el terreny ferm es troba fora de l’abast de sabates i pous, quan es vol limitar la magnitud dels assentaments de l’edifici o quan les càrregues transmeses per l’estructura són molt grans i concentrades, com és el cas de les torres En general els pilons es disposen formant grups Els caps d’un grup de pilons s’uneixen rígidament per mitjà d’un encep,…
asfalt
Construcció i obres públiques
Química
Material aglomerant de consistència sòlida o semisòlida, constituït en la seva major part per betums naturals o obtinguts com a residu de la destil·lació del petroli.
L’asfalt natiu és soluble en disulfur de carboni en un 69%, i el derivat del petroli, en un 99% els respectius punts d’inflamació són 176,5°C i 232°C L’asfalt natural pot contenir un 30% de matèria mineral i, fins i tot, insectes inclosos en el seu si L’artificial és obtingut com a subproducte del petroli per evaporació dels hidrocarburs lleugers i oxidació parcial del residu És un complex sistema colloidal d’hidrocarburs en què resulta difícil de diferenciar la fase contínua de la dispersa Poden ésser considerats com a dispersions de micelles en constituents oliosos similars als olis…
port

Representació d’un port marítim artificial d’ús preferentment comercial
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Transports
Abric natural o, més generalment, artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies, per a les quals compta amb les instal·lacions necessàries adequades.
Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port obert , si, com s’esdevé generalment, el seu accés és…