Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
distància d’avançament
Construcció i obres públiques
Transports
Distància recorreguda per un vehicle que fa un avançament, des de l’indret en què s’aparta de la trajectòria normal, per tal de sobrepassar el vehicle avançat, fins aquell en què té la possibilitat de retornar al carril pel qual circulava.
Hom la defineix en relació a unes condicions estàndard de grandària i circulació del vehicle que fa l’avançament i del que és avançat i de la posició del conductor del primer
tragella
tragella
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Vehicle automotor emprat per a recollir la terra sobrant en un indret i anar-la distribuint en d’altres indrets on manca, per tal que el terreny resti anivellat.
Generalment és un tipus de vehicle amb quatre rodes motrius situades als extrems d’un bastidor, llarg i molt alt, al centre del qual penja una gran caixa que pot ésser oberta més o menys per la part del dessota L’obertura presenta un caire d’atac, orientat cap a la part frontal del vehicle, que pot ésser regulat en alçada respecte del sòl, així com també pot ésser regulada l’obertura de la caixa, tot mitjançant un sistema de cilindres hidràulics
hidroplanatge
Construcció i obres públiques
Fenomen consistent en el fet que les rodes d’un vehicle perden el contacte amb la superfície d’una calçada mullada i s’eleven hidrodinàmicament, en no poder els pneumàtics eliminar la làmina d’aigua.
En unes condicions determinades de situació de la calçada i del vehicle, el fenomen es produeix en una gamma de velocitats determinada
anivelladora
Construcció i obres públiques
Màquina d’obres públiques utilitzada per a donar la forma definitiva a la superfície d’un terreny (talussos, cunetes) o deixar-lo a punt, després de compactar-lo, per a rebre el paviment (carreteres, autopistes).
Són vehicles autopropulsats sobre pneumàtics, d’una potència que oscilla entre els 70 i 200 kW, provists d’una fulla que mitjançant dispositius hidràulics pot ésser desplaçada a banda i banda del vehicle, pot pujar i baixar, i ésser orientada en qualsevol angle per tal d’arrencar la terra capes primes de fins a mig metre o escampar materials solts terra, sorra, grava, etc
pala carregadora

Pala carregadora
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina destinada a moure materials solts, com ara sorra, pedra i carbó —tot i que, eventualment, també pot fer treballs d’excavació i d’enderroc lleugers—.
Consisteix bàsicament en un xassís automotor rígid o articulat muntat damunt pneumàtics si ho és sobre erugues és anomenada preferentment excavadora i proveïda, al davant, d’una cullera , muntada sobre uns braços articulats, moguts mitjançant sengles cilindres hidràulics, permeten d’abaixar i alçar successivament el caire de la dita cullera per tal d’omplir-la de material, alçar-la un cop plena i, després que el vehicle hagi efectuat el desplaçament fins al lloc de la descàrrega, trabucar-la per tal de buidar-ne el contingut, generalment dins d’un camió
clotoide
Construcció i obres públiques
Matemàtiques
Corba d’acord o de transició en planta resolta amb la clotoide.
Per la propietat que la defineix, un vehicle ideal que la recorre a velocitat constant és sotmès a un acceleració centrífuga uniformement variable, directament proporcional a la distància recorreguda entre el punt de tangència amb la recta valor 0 i un punt determinat valor V 2 /R Per aquesta raó, és la corba d’acord més utilitzada en el traçat en planta de ferrocarrils i carreteres per a passar d’una alineació recta a una corba circular o d’una corba circular a una altra d’un radi diferent És definida pel paràmetre que li correspon Hi ha plantilles especials per a dibuixar-la i…
abalisament
Construcció i obres públiques
En una via per a la circulació de vehicles, conjunt de les balises de seguretat destinades a orientar el moviment dels usuaris o a destacar l’existència d’elements o zones de perill, amb exclusió dels sistemes generals de seguretat o de regulació (il·luminació, semaforització, senyalització).
Aquestes balises poden ésser dispositius de barrera o dispositius de guia Entre els dispositius de barrera hi ha la barrera de seguretat, que hom colloca en un costat de la via, en un revolt pronunciat o per evitar el pas a zones de perill calçades de sentit contrari, penya-segats, etc, sia com a element dissuasiu o dissenyat de forma que puguin amortir el xoc i retornar el vehicle a la trajectòria inicial les més utilitzades són la barrera de seguretat metàllica, consistent en un perfil metàllic ondulat collat sobre unes estaques ancorades a terra la barrera de seguretat rígida…
eix
Construcció i obres públiques
Transports
Conjunt del fusell i de les rodes d’un vehicle que suporta, en la direcció longitudinal del vehicle, una part de la càrrega, per a transmetre-la al ferm.
Hom anomena eix simple aquell que es troba prou separat longitudinalment dels altres eixos per a considerar que suporta tot sol la seva part de càrrega, eix tàndem el conjunt de dos eixos simples que constitueixen un sol suport del xassís i eix triple el conjunt de tres eixos que constitueixen un sol suport del xassís
enllaç
Construcció i obres públiques
Encreuament de vies dissenyat de manera que se suprimeixen o limiten els punts en què els vehicles que circulen per una calçada intercepten els que circulen per una altra.
Els recursos utilitzats més importants són el pas a diferent nivell de les vies, l’establiment de brancs de connexió entre les calçades llaços, brancs directes o semidirectes, l’allargament dels trams de trenat, l’amplitud de l’espai ocupat, etc Segons els moviments que permet i els punts de conflicte que limita, rep diversos noms, allusius en general a elements físics de silueta similar a la seva planta Els tipus principals són els enllaços de trèvol, de trompeta i de diamant també pot considerar-se com a tal la bifurcació amb desnivell, si bé no permet tots els moviments entre les dues vies…
distància de parada
Construcció i obres públiques
Transports
Distància recorreguda per un vehicle en el temps mínim necessari que hi ha des que el conductor s’adona de la necessitat de deturar-se fins que el vehicle queda aturat.
Hom la defineix amb relació a la velocitat específica