Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
capacitat
Arts de l'espectacle (altres)
Cabuda d'un cinema, un teatre o una sala d'espectacles, normalment expressada pel nombre de butaques de què disposa.
llit elàstic
Arts de l'espectacle (altres)
Especialitat circense consistent a fer acrobàcies al damunt d'un llit elàstic.
llit elàstic

Llit elàstic
© Ludramar
Arts de l'espectacle (altres)
Aparell consistent en una lona subjecta a una estructura metàl·lica rectangular per mitjà d'unes molles que donen elasticitat a la superfície de salt, sobre la qual bota l'acròbata.
fira
Arts de l'espectacle (altres)
Conjunt d'instal·lacions recreatives i d'atraccions que hom munta a les poblacions amb motiu de determinades festes.
Pepa Plana
Arts de l'espectacle (altres)
Nom pel qual és coneguda l’actriu i pallassa Josepa Plana i Llort.
Llicenciada a l’Institut del Teatre de Barcelona 1989, fundà la companyia Pretèrit Perfecte i participà en collaboracions amb altres companyies, com la turca Sandimay L’any 1998 creà la seva pròpia companyia, amb una clara intenció de fer teatre de pallassos pensat per a un públic adult, i és així com estrenà a la Fira de Tàrrega l’espectacle De Pe a Pa , guardonat amb el premi Aplaudiment FAD 1999 L’any 2000 presentà l’espectacle Giulietta al IX Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat En el tercer espectacle, Hatzàrdia , estrenat el 2004, jugà per primer cop amb un codi…
monestir de Solesmes
Abadia
Abadia benedictina del País del Loira, França, situada a la riba esquerra del Sarthe, al departament homònim.
Fundat al s XI, el monestir fou incendiat pels anglesos durant la guerra dels Cent Anys ~1425 i reconstruït i embellit amb importants obres d’art s XV-XVI Pertangué als maurins maurí Suprimit durant la Revolució Francesa 1791, PLPGuéranger hi restaurà 1833 la vida benedictina i en féu centre d’una important congregació benedictí Centre de restauració del cant gregorià, s’hi inicià també el moviment litúrgic Com a conseqüència de la llei del 1901, els monjos hagueren d’abandonar el monestir i s’establiren a Quarr, a l’illa de Wight, Anglaterra 1909 En tornaren el 1926
monestir de Serrateix
El monestir de Serrateix
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria de Serrateix), situada al sector occidental del poble de Serrateix (Berguedà).
Vers el 940 s’hi aplegaren un grup de monjos amb les relíquies d’Urbici, sant venerat a Aragó, probablement fugint de l’ocupació àrab, procedència, a més, confirmada per la vigència a la comunitat de la regla dels Sants Pares o codex regularum fins al segle X A partir del 977 els comtes de Cerdanya-Besalú el prengueren sota la seva protecció i confirmaren Froilà com abat 977-993 Amb 13 monjos, aquests anys l’abadia era ben afermada Noves donacions dels comtes Oliba Cabreta, muller i fills, entre ells Oliba, el futur bisbe i abat de Ripoll i Cuixà, i de nobles del veïnat ampliaren el seu…
Sant Víctor de Marsella
Abadia
Abadia benedictina, fundada extramurs a Marsella (Provença), prop del pont Vell, molt vinculada a la història monàstica catalana.
Fundada per Joan Cassià ~415, fou destruïda per pirates àrabs al principi del s VIII De nou fou restaurada vers el 977, gràcies als vescomtes de Marsella, i el seu primer abat, Guifré, morí l’any 1005 Els seus successors, Isarn, Duran i Ricard, renovaren l’església 1040, que fou ampliada als segles següents, i com a legats papals feren de Sant Víctor un centre de la reforma monàstica, dins la reforma gregoriana, i obtingueren l’annexió d’innombrables abadies i priorats, fins a formar com una congregació de més de tres-centes cases En temps del papa Urbà V o Guillem de Grimoard, antic abat de…
Sant Pere de Rodes

L’antiga abadia benedictina de Sant Pere de Rodes, a la serra de Rodes
© JoMV
Abadia
Abadia benedictina del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada al vessant est de la serra de Rodes, dominant la badia del Port de la Selva.
Fou un important focus de pietat per a la comarca empordanesa, en especial amb els seus jubileus, els anys que Santa Creu de Maig s’esqueia en divendres, i la seva església monumental és un compendi d’art i d’interès arqueològic Malgrat això, el seu origen és fosc l’any 878 era una petita cella monàstica discutida entre els monestirs de Banyoles, Sant Policarp de Rasès i la seu de Girona Prevalgué el domini de Banyoles, però obtingué la independència el 944 per un privilegi de Lluís d’Ultramar, recaptat pel noble Tassi, que sotmeté també el monestir a la Santa Seu Tassi 926-979 i el seu fill…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
