Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
roc del Rosselló
Cim
Cim (1 314 m alt) de la serra que separa la Fenolleda (terme de Sornià, a la vall de l’Adasig) del Conflent (terme de Mosset, a la vall de la Castellana), límit històric entre Catalunya i Occitània.
puig de Rojà
Cim
Cim (2 724 m) del massís de Canigó, al S de la pica de Canigó, i del pic de Tresvents, termenal dels municipis del Tec i de Prats de Molló i la Presta (Vallespir) i de Castell de Vernet (Conflent).
puig Peric
Vista del puig Peric
© Maria Moncal
Cim
Cim (2 810 m) del massís del Carlit, que separa la vall de Lladura, al Capcir (terme de Formiguera), de la capçalera de la Tet, a l’Alta Cerdanya (terme d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes), on hi ha els estanys de puig Peric
.
pic de Ribesblanques
Cim
Cim (2 445 m) de la serralada que separa les valls de Carançà i de Mantel, dins el municipi de Nyer (Conflent), al N de la serra Gallinera.
roca Gelera
Cim
Cim (1 104 m) de la serralada que separa el Conflent (Eus) de la Fenolleda (Campossí), a l’E del roc del Rosselló.
pic de Gasamir
Cim
Contrafort occidental (2422 m) de la pica del Canigó, en forma d’aspra cresta, entre les valls de Cadí (Castell de Vernet) i de Sant Vicenç (Vernet), al Conflent.
pic de la Fossa del Gegant
Cim
Cim (2 805 m) de la línia de crestes que separa el Conflent (vall de Carançà) del Ripollès (comes de Noucreus i de Vaca), entre els colls de Noucreus i de Carançà.
Cuberes
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria de Cuberes), a la vall de capçalera de l’Aglí, al Perapertusès (a l’antic comtat de Besalú), prop del límit amb el Rasès i la Fenolleda.
Existia ja el 817 i rebé un diploma de Carles el Calb el 844 i un altre de Carles el Simple el 898 Era de la demarcació eclesiàstica de Narbona Bernat Tallaferro l’afavorí el 1020 i, el 1073, Ramon Pere de Perapertusa, amb el consentiment de Bernat II de Besalú, la uní a Moissac Ja en plena decadència, a partir del s XII fou un simple priorat de Moissac
puig de Cadellops
Cim
Cim (1 762 m) d’un dels contraforts de les esquerdes de Rojà, que domina el balneari de la Presta (Vallespir), al SW del Canigó.
monestir de Clariana
Abadia
Abadia cistercenca (Santa Maria de Clariana, o de Jau), a la capçalera de la vall de la Castellana, prop del camí de Prada a Carcassona, sota el coll de Jau, dins el municipi de Mosset (Conflent).
El 1147 s’hi establí una comunitat benedictina el 1162 fou cedida pel bisbe d’Elna, Artau, a l’abadia cistercenca de Santa Maria d’Ardorel, filial de Pontigny i de Cîteaux Tenia béns als massissos de Canigó i Costabona, a la vall de l’Aglí i a d’altres indrets del Rosselló granges d’Illa, Cabanac i Sant Martí de la Riba Des del 1519 fins al 1802 els abats foren comendataris sovint canonges de diferents diòcesis catalanes El monestir era ja abandonat i arruïnat el 1713