Resultats de la cerca

Situada al SW de París, en el castell de Sainte-Madeleine, erigit i ampliat, dominant la vila de Chevreuse, als segles X i XII, respectivament, pels reis Robert i Felip II de França del qual fet pren el nom originàriament Porroi i llatinitzat després com a Portus regius Conegut també amb el nom de Port-Royal des Champs , el monestir no assolí cap significació històrica fins a l’inici del segle XVII El 1602 Jacqueline-Marie Arnauld esdevingué, a onze anys, abadessa de Port-Royal, amb el nom d’Angélique-Marie, la qual decidí, el 1609 —i a impulsos de Francesc de Sales mateix—, d’emprendre la…

Fundada per Joan Cassià ~415, fou destruïda per pirates àrabs al principi del s VIII De nou fou restaurada vers el 977, gràcies als vescomtes de Marsella, i el seu primer abat, Guifré, morí l’any 1005 Els seus successors, Isarn, Duran i Ricard, renovaren l’església 1040, que fou ampliada als segles següents, i com a legats papals feren de Sant Víctor un centre de la reforma monàstica, dins la reforma gregoriana, i obtingueren l’annexió d’innombrables abadies i priorats, fins a formar com una congregació de més de tres-centes cases En temps del papa Urbà V o Guillem de Grimoard, antic abat de…

Fou feta edificar pel rei Sanç Ramires, juntament amb un castell fortificat, el 1086, quan es preparava per a la conquesta d’Osca Els primers canonges provingueren de Loarre El rei li sotmeté la nova vila de Montaragó, creada als seus peus, i ell i els seus successors i magnats continuaren afavorint-la fins a tenir 104 esglésies i pobles sotmesos al s XII Els seus abats eren mitrats i tenien setial a les corts del regne d’Aragó A causa de la guerra entre els partidaris del comte d’Urgell i Ferran d’Antequera, el monestir entrà en una fase d’abandonament i ruïna fins que Ferran I…

Fou fundat entorn del 800 per Nimfrid, amic de Benet d’Aniana, que en fou el primer abat Protegit per Carlemany, acresqué molt ràpidament el patrimoni i la influència El seu domini s’estenia des de les diòcesis de Tolosa i de Besiers fins a les catalanes d’Urgell i de Girona En depenien diverses abadies i diversos priorats occitans Sant Policarp, a l’Aude, i Camon, a l’Arièja El 1070 el comte Ramon Berenguer I, com a senyor de Carcassona, uní la Grassa a Sant Víctor de Marsella fins el 1104 Al s XII rebé la subjecció de moltes cases catalanes i formà com una petita…

Suprimida el 1835, és, des del 1923, un priorat dependent del monestir de Silos L’església, inacabada, fou construïda entre el 1668 i el 1720 La torre i el portal de la façana, obra de Pere de Ribera, són considerats com una de les creacions més remarcables del barroc madrileny

Fundat al final del segle X, en un indret d’antiga tradició eremítica, hom en coneix la llista d’abats des del 1055 Formà part de la Congregació Claustral Tarraconense fins que fou unit, no sense resistència, a la congregació de Valladolid segle XVI Tingué un famós escriptori Incendiat i destruït per les tropes napoleòniques i dispersada la comunitat arran de la supressió 1835, fou restaurat per monjos de Montserrat 1883 L’any 1954 una part de la comunitat es traslladà a El Paular Segòvia En són administradors els bisbes de Calahorra La imatge de la Mare de Déu segle XII que hom…

Es troba a la vall d’Atarés, en una balma, sota una gran penya, que li ha donat el nom Era un lloc habitat per eremites quan el 920 el comte Galí III Asnar d’Aragó hi fundà un monestir dedicat a sant Julià i santa Basilissa, que regí l’abat Transiric El nou monestir decaigué molt aviat en resta, però, l’església, de tipus mossàrab, que ara serveix de cripta a l’església superior El 1071 el rei Sanç III Ramires, amb l’ajuda de l’abat Hug de Cluny i amb monjos d’aquesta abadia, hi fundà el monestir actual de Sant Joan, per al qual hom construí l’església superior, consagrada el 1094, i en fou…