Resultats de la cerca

Fundada al segle XII al lloc d’un antic ermitatge, fou suprimida el 1791 És un dels millors exemples de l’arquitectura cistercenca Se'n conserven l’església, el claustre, la sala capitular i altres dependències monàstiques

Fou fundada el 680 sota la protecció dels ducs de Spoleto i dels papes Rebé privilegis dels longobards i dels francs sota Carlemany Envaïda pels sarraïns el 898, reflorí al segle XI Tingué un escriptori cèlebre bé que la gran Bíblia illustrada dita Bíblia de Farfa és en realitat de Ripoll Implicada en les qüestions polítiques de l’època, afavorí la facció imperial Passada, però, al domini del papa, aquest aviat hi nomenà abats comendataris El 1841 en fou suprimida la comunitat, i el monestir passà a mans privades Fou restaurat el 1919 per monjos de la congregació cassinesa L’edifici té parts…

Després de la invasió de Felip l’Ardit del 1285, les monges cercaren refugi a Perpinyà i compraren unes quantes cases prop de l’església de Sant Narcís El 1360 Urbà V els concedí de poder-se establir definitivament a Perpinyà A mitjan s XVI només hi havia l’abadessa i dues monges, i l’abat de Santes Creus, a qui havia estat confiada l’abadia, extingí la comunitat femenina les monges es traslladaren a Vallbona i a Sant Hilari de Lleida i al seu lloc establí, el 1576, un priorat masculí, que subsistí fins a la Revolució Francesa,…

Els edificis Avui dia, encara es conserven una gran part de les dependències i els edificis que constituïen la canònica de Santa Maria de l’Estany, construïts, juntament amb l’església, al voltant del claustre És difícil establir la destinació original d’aquestes dependències Actualment, fan funció de locals parroquials, museu i arxiu, biblioteca i fins seu de l’ajuntament L’església L’església, situada a la banda nord del conjunt, té planta de creu llatina, amb una nau amb creuer, a la intersecció dels quals s’aixeca una cúpula semiesfèrica sobre trompes Té la nau central capçada a l’est per…

És un important centre de pelegrinatges, entorn d’una imatge negra de la Mare de Déu, del segle XV Té una església barroca 1726 i una important collecció de manuscrits

Existia ja el 817 i rebé un diploma de Carles el Calb el 844 i un altre de Carles el Simple el 898 Era de la demarcació eclesiàstica de Narbona Bernat Tallaferro l’afavorí el 1020 i, el 1073, Ramon Pere de Perapertusa, amb el consentiment de Bernat II de Besalú, la uní a Moissac Ja en plena decadència, a partir del s XII fou un simple priorat de Moissac

Les notícies més antigues del monestir són del segle X Té una data anterior un suposat precepte de Carles el Calb atorgat a favor del monestir i en contra del comte Alaric d’Empúries Segons aquest document, del 844, conservat en una còpia del segle XIII, els germans Libenci i Assinari en temps de Carlemany havien expulsat els sarraïns que ocupaven Castro Tolon Peralada, i s’apoderaren de tot el seu territori amb les valls i muntanyes de Leocarcari —nom que també es donava antigament a la serra de l’Albera—, on fundaren un monestir dedicat a sant Quirze i sant Andreu Vista de l'entrada del…

Hom n'ignora la fundació i la regla de la primitiva comunitat, esmentada el 803 sota l’abat Víntila el 829 observava ja la regla de sant Benet El 1001, a causa del relaxament a què havia arribat, el papa Silvestre II l’uní al monestir de Tresponts a partir d’aleshores hom no té cap més notícia de la comunitat Les edificacions foren arrasades per una riuada del Segre La capella de SantPere de Codinet, a l’altra banda de la carretera moderna, en recorda el nom

El 1147 s’hi establí una comunitat benedictina el 1162 fou cedida pel bisbe d’Elna, Artau, a l’abadia cistercenca de Santa Maria d’Ardorel, filial de Pontigny i de Cîteaux Tenia béns als massissos de Canigó i Costabona, a la vall de l’Aglí i a d’altres indrets del Rosselló granges d’Illa, Cabanac i Sant Martí de la Riba Des del 1519 fins al 1802 els abats foren comendataris sovint canonges de diferents diòcesis catalanes El monestir era ja abandonat i arruïnat el 1713