Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Palou de Sanaüja
Vista del campanar de torre de l’església de Sant Ponç de Palou
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), situat a 517 m alt., damunt l’altiplà que separa les riberes del Llobregós i de Sió.
La seva església parroquial és dedicada a sant Ponç i a sant Florenci Pertanyia a la jurisdicció del bisbe d’Urgell
Mont-roig de Segarra
Panoràmica del poble de Mont-Roig
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), a la ribera del Sió, a l’esquerra del riu.
L’església parroquial Santa Maria depèn de la de les Pallargues
el Mas de Bondia
Vista general del poble del Mas del Bondia, al municipi de Montornès de Segarra (Segarra)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montornès de Segarra (Segarra), situat uns 3 km a l’W del cap del municipi.
L’església parroquial Sant Bartomeu depèn de la de Montornès Pertangué als templers i després als hospitalers, dins la comanda de Granyena
riu d’Ondara
El riu d’Ondara, al seu pas per Tàrrega
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central, que neix dins el terme de Talavera (Segarra), sota Santa Fe de Montfred.
La capçalera, que s’alimenta de les fonts del Bullidor i de Bordell, rep el nom de Torrent de Civit A Ondara rep l’aigua de la font d’Ondara amb aquesta aigua hom rega les petites hortes de la ribera de Cervera corre pel peu de la ciutat, entra a l’Urgell on rep el nom del Reguer i, després de Tàrrega, rep, per l’esquerra, el Cercavins Després de passar per Vilagrassa i Anglesola, es perd en els regadius del canal d’Urgell, bé que el seu curs natural es dirigia vers Vilanova de la Barca, al Segre
Lloberola
Vista del poble de Lloberola
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Biosca (Segarra), a l’esquerra de la riera de Sanaüja.
La parròquia és dedicada a sant Miquel Era de la senyoria dels marquesos de Gironella Al NE hi ha el santuari i antiga parròquia del Solà
Vergós de Cervera
Poble
Poble del municipi de Cervera (Segarra), situat a llevant de la ciutat, a la dreta del riu d’Ondara (l’aigua del qual és aprofitada per a regar l’horta de Vergós).
La seva església parroquial Sant Salvador és esmentada ja l’any 1131 l’actual edifici és del s XVI
els Hostalets de Cervera
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), a l’esquerra de la carretera de Barcelona a Lleida.
Bellmunt de Segarra
El poble de Bellmunt de Segarra
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Talavera (Segarra), aturonat a 794 m d’altitud, a la partió d’aigües del riu d’Ondara i de l’Anoia, entre la Panadella i Santa Fe de Montfred.
Fins al començament del s XIX fou de la jurisdicció del monestir de Montserrat L’església parroquial de Sant Pere tenia annexa la de Sant Jaume de Rocamora
el Llobregós
Vall del Llobregós (Segarra)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent per l’esquerra del Segre, que travessa el sector N de la Segarra i el S del Solsonès.
Neix als relleus de la Molsosa i Boixadors Anoia, que culminen entre 800 i 900 m alt, i pren la direcció SE-NW El seu curs, estructural, s’enfonsa en un gran anticlinal de nucli guixenc que l’acompanya fins a Ponts, on tributa al Segre La seva vall és sempre ampla i de fons pla, i hi alternen turons de guix i bones terres de conreu, d’origen alluvial, que beneficien els termes de Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Torà Solsonès, Biosca Solosonès i Sanaüja Els únics afluents d’alguna consideració són les rieres de Llanera i de Sanaüja, procedents del Solsonès El cabal…
Llanera
Vista de l'església de Sant Martí de Llanera
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (llanerins; 603 m alt.) del municipi de Torà (Solsonès), situat a la dreta de la riera de Llanera i de població disseminada.
Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera , afluent del Llobregós al terme de Torà, que té la capçalera al terme de Llobera formada per la fusió de la rasa d’Ardèvol i del barranc de Santa Maria, alimentat per les rases de Ganganell i de la Rovira rep després el barranc dels Quadres per la dreta, i per l’esquerra, ja prop del Llobregós, el torrent de Cellers El territori és part del replà oligocènic de la baixa Segarra, de 500-700 m alt, format per gresos, margues i alguns guixos i suaument inclinat cap al Segre La població, totalment disseminada, mai no ha estat gaire nombrosa…