Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
riu de Senill
Riu
Afluent del Segre per l’esquerra que neix a l’E del terme d’Artesa de Segre i desguassa aigua avall del poble.
el Cardener
El Cardener a la sortida del pantà de Sant Ponç
© Fototeca.cat
Riu
Riu dels Prepirineus, el principal afluent del Llobregat (té 90 km de curs i un cabal mitjà de 6,5 m3 per segon), que escorre les aigües de les serres de Port del Comte i del Verd, el serrat de les Comes, el Pedraforca i la serra d’Ensija.
Neix prop de la Coma Solsonès, a les fonts del Cardener 1050 m alt, al vessant oriental de la serra de Port del Comte, les quals li proporcionen un cabal relativament important, que s’ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa La seva conca 1500 km 2 enclou la meitat oriental del Solsonès i els sectors limítrofs del Berguedà, del Bages i, també, d’Anoia Amb els seus afluents, l’aigua de Valls, que neix a Gósol, i l’…
la Canta-rana
Riu
Riu dels Aspres (Rosselló), afluent per l’esquerra del Rard, que neix prop de Calmella i, després de rebre, aigua avall de Montoriol, per l’esquerra, la riera de Fontcoberta, desemboca al seu col·lector prop de Nils.
La seva capçalera rep també el nom de riera de Sant Amanç
riu de Jardó
Riu
Afluent de la Tet per la dreta.
Neix al pla de la Perxa, dins el terme de Sant Pere dels Forcats Alta Cerdanya, i desemboca al seu collector entre Fetges i la Cassanya Amb el nom de coll de Jardó ha estat conegut també el coll de la Perxa
Iberus
Riu
Nom del riu Ebre a l’època antiga, tal com apareix als texts grecs i llatins.
El mateix nom fou aplicat a l’actual Río Tinto, a Huelva
el Fluvià
Pont fortificat, del segle XII, sobre el Fluvià, passeig arqueòlogic d’accés a la vella població de Besalú
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Pirineu oriental.
Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià Té 97,2 km de llargària Els afluents esquerres són els més importants riera de Bianya, el Llierca i el Borró l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser La capçalera, orientada de N a S, recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en un condensador important…
riu Ferrer
Riu
Riu del Vallespir, afluent, per l’esquerra, del Tec, que neix a l’E del massís de Canigó, al vessant sud del puig de l’Estela, prop de la torre Avetera.
Desemboca al seu collector a Arles A la part baixa de la vall de Riuferrer hi ha l’antic priorat de Sant Pere de Riuferrer
riu de Farfanya
![](/sites/default/files/media/FOTO3/riu_de_Farfanya.jpg)
El riu de Farfanya des del castell d’Os de Balaguer
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent, per la dreta, del Segre.
Neix als vessants meridionals de la muntanya de Millà davalla cap a Tartareu i Os de Balaguer engorjat en la zona muntanyosa dels Aspres, s’obre pas a través de la serra Llarga, a l’indret on es formà Castelló de Farfanya, i travessa la plana oligocènica de la vall del Segre, fins a la seva desembocadura, prop de Menàrguens És aprofitat al seu curs baix per al regadiu
riu d’Évol
Riu
Riu del Conflent, tributari per l’esquerra de la Tet, que neix al gorg Negre (que forma, juntament amb el gorg Blau, els estanys d’Évol), al vessant meridional del massís de Madres; desemboca a Oleta juntament amb la riera de Cabrils.
La vall d’Évol , una de les que forma les Garrotxes de Conflent, inclou els pobles d’Orellà, Évol i Tuïr d’Évol
riu d’Estaüja
![](/sites/default/files/media/FOTO3/riu_Estauja.jpg)
El riu d’Estaüja, a Llívia
Anselm Pallàs (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu de la Cerdanya, afluent per la dreta del Segre, poc més avall de la confluència amb el riu d’Angost.
És format per la unió del rec de Rivals i de la riera d’Èguet, que davallen del roc de la Calm Separa els termes d’Estavar Alta Cerdanya i de Llívia Baixa Cerdanya