Resultats de la cerca

Ocupa una depressió La seva conca 680000 km 2 és una de les més grans de l’Àsia central Té cabal i règim irregulars Format pels rius Yarkand i Khotan, que neixen al Kunlun, i l’Aqsu, que neix al Karakoram, es va esgotant a mesura que es va allunyant de les fonts encaixonat en els seus alluvions i en els que li aporta el vent, es divideix en braços Desemboca al llac Lob

És format per la unió, prop d’Altron, dels rius de Pamano i de Sall, tots els quals drenen la vall d'Àssua

Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…

Neix al circ glacial de Baiau, al peu del pic de Baiau 2 879 m alt, rep les aigües dels circs d’Estats i de Sotllo, envolta pel N la mola del Monteixo, prop d’Alins rep el riu de Tor i, després de 29 km de curs, arriba a la confluència Tot el seu sistema és a la zona axial dels Pirineus, i talla els materials paleozoics per mitjà d’una vall glacial quaternària que acaba a Llavorsí, ara retocada per l’erosió fluvial Té una conca de 188 km 2 i un cabal de 7,5 m 3 per segon Té un règim nival de transició, amb un màxim de juny doble que el cabal modular, un mínim de retenció nival pel gener i una…

La seva conca constitueix, fins al forat de Cardós congost obert poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Vallferrera, la vall de Cardós La seva capçalera rep el nom de riu de Lladorre o de la Noguera de Lladorre Neix a l’alta carena pirinenca, amb cims entre 3143 m pica d’Estats i 2853 m pic de Certescan Rep per la dreta el riu de Tavascan —a la capçalera— i el d’Estaon —a Vall de Cardós—, i per l’esquerra, a Tírvia, la Noguera de Vallferrera Segueix el solc que la glacera quaternària de Llavorsí havia establert al massís granític i paleozoic de la zona axial Tota la capçalera és…

Format a Guiping, al zizhiqu de Guangxi Shuang, per la confluència del Hongshui He i el Yu Jiang, que neixen al Yunnan oriental Flueix en direcció E, travessa Wuzhou i penetra a la plana de Guangdong, on es divideix en nombroses branques i forma un gran delta abans de desembocar a la mar de la Xina Meridional, entre Hong Kong i Macau Una d’aquestes branques rep l’aigua del Bei Jiang i dona origen al riu de Canton, mentre que la massa principal d’aigües desguassa al delta de Canton i, sobretot, a l’W de Macau Té un cabal de 8700 m 3 /s, i n'ateny 59000 durant la crescuda És navegable des de…

És una important artèria navegable