Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
el Segre
el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…
el Tastavins
El Tastavins
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Conca de l’Ebre, que neix per la unió de diversos barrancs formats al vessant septentrional del Regatxolet, entre Morella (Ports) i Castell de Cabres (Baix Maestrat); passa per Herbers (Ports), pel santuari de la Font (de Pena-roja, Matarranya), i s’uneix al seu col·lector, el Matarranya, per l’esquerra, aigua amunt de la Torre del Comte, després de constituir termenal dels municipis de Mont-roig de Tastavins, Ràfels i la Portellada, a ponent, amb Pena-roja, Fondespatla i Vall-de-roures, a llevant.
Tagliamento
Riu
Riu de la Itàlia septentrional (172 km).
Neix als Alps Càrnics, travessa el Friül i desguassa a l’Adriàtica, aigua avall de Latisana Rep el Fella per l’esquerra
Trebbia
Riu
Riu del N d’Itàlia, afluent, per la dreta, del Po (115 km).
Neix als Apenins lígurs i desemboca prop de Piacenza És conegut en la història per la victòria d’Anníbal contra Corneli Escipió i Tiberi Semproni, el 218 aC, durant la segona guerra Púnica El 1799 també fou escenari de la batalla dels francesos comandats pel general Mac Donald contra les tropes austrorusses
la Tordera
la Tordera en el seu curs baix
© Fototeca.cat
Riu
Riu del vessant mediterrani de Catalunya.
Neix vora el coll de Sant Marçal, al sector paleozoic del Montseny, dins el municipi de Montseny Vallès Oriental El curs alt segueix una direcció SW fins que s’aiguabarreja amb la riera de la Castanya per la dreta S'orienta cap al SE, rep per la dreta la riera de la Boscana i deixa el massís del Montseny per la depressió del Vallès a uns 400 m alt, i inicia el curs mitjà S'endinsa en el miocè, damunt el qual ha originat terrasses quaternàries termes de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera Els cons de dejecció dels torrents afluents empenyen a migjorn el llit, que, prenent la direcció SW-…
aigüeta de la Vall
Riu
Curs d’aigua del massís de Posets, a la vall de Benasc, dins el municipi de Saünc (Ribagorça), la capçalera del qual, sota el pic de Bagüenyola (3.009 m alt), és la vall de Bagüenya.
Després de rebre, per la dreta, les aigües de la Ribereta i de Cierco, s’uneix a l’aigüeta de Grist, a Tramarrius, després de guanyar el fort desnivell és una vall suspesa al salt de Tramarrius
la Valira de Cornudella
Riu
Riu de la Ribagorça, afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que neix al vessant meridional de la serra del Cis, sota el pic d’Amariedo, drena el terme d’Areny de Noguera (Soperuny, Puimolar i Ribera de Vall) i s’uneix al seu col·lector aigua avall d’Areny, davant el poble i antic castell d’Orrit.
la Valira de Castanesa
Riu
Riu de la Ribagorça, afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que neix al vessant oriental de la vall de Castanesa, entre el pic de Castanesa i la serra Negra, i després de drenar tota la vall de Castanesa (que el congost de Siscarri, pel qual s’obre pas el riu, divideix en dos sectors), passat Casterner de Noals, aflueix al seu col·lector poc abans de l’aiguabarreig d’aquest amb la Noguera de Tor.