Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Po
Riu
Riu d’Itàlia que recull les aigües dels vessants de migjorn dels Alps i del N dels Apenins (652 km de longitud i 70 742 km2 de conca).
Neix al Piano del Re, a 2 022 m d’altitud, al peu del mont Viso, als Alps Cottins desemboca a l’Adriàtica per un delta de cinc boques Té un curs alpestre molt curt s’adreça després al N fins a Torí i després a l’E i travessa la plana passant per Casale, Piacenza, Cremona i Ferrara El seu cabal 1 480 m 3 /s a Pontelagoscuro el fa un dels grans rius d’Europa Occidental, després del Rin i del Roine però la seva abundància d’aigües 21,1 l/s/km 2 el colloca en el primer lloc, atesa la seva conca Deu aquesta abundància essencialment als afluents alpins, sobretot a la Dora Baltea, el Ticino i l’…
Piave
Riu
Riu del nord d’Itàlia, al Vèneto, tributari de la mar Adriàtica (220 km de longitud i 4 100 km2 de conca).
Neix al peu del Peralba, als Alps Càrnics, prop de la frontera austríaca En el tram inferior es divideix en braços i desguassa al nord de la llacuna de Venècia
la Noguera Ribagorçana
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
riu de Mesquí
Riu
Afluent, per la dreta, del Guadalop; es forma, a Bellmunt de Mesquí (Matarranya), per la unió de diversos barrancs que davallen de la serra de Cirerals i del serrat de Llobatera; després de constituir el límit occidental de les terres de llengua catalana, aigua avall de la Codonyera penetra en les terres lingüísticament aragoneses.
S'uneix al seu collector a Castellseràs
el Matarranya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del SW de la Depressió de l’Ebre, afluent d’aquest riu per la dreta.
Neix als ports de Beseit comarca del Matarranya, al NE del tossal d’Encanader 1 396 m alt Pren la direcció NW i passa per Beseit i Vall-de-roures on, havent deixat enrera les calcàries mesozoiques, eixampla el llit en els materials tous de la Depressió, pren després la direcció N i passa per la Torre del Comte, prop de la Vall del Tormo, i per Massalió, entra a Terra Alta, on passa per Maella, Favara de Matarranya i Nonasp ja en direcció NE, s’endinsa en meandres encaixats i travessa els darrers contraforts de la Serralada Prelitoral Catalana Desguassa a l’Ebre a l’E de Faió Ribera d’Ebre, al…
torrent d’Orriols
Riu
Riu de la Llitera, anomenat barranc de Segarra a la capçalera, que procedeix del Coscollar de Baells i aflueix, per la dreta, a la clamor d'Almacelles
.
El poble havia estat adquirit pel capítol de la collegiata de Tamarit el 1843, amb la desamortització, restà despoblat i les cases foren enderrocades, excepte l’església parroquial Sant Isidre
Ombrone
Riu
Riu de la Toscana, Itàlia (161 km).
Neix al SW de les muntanyes de Chianti, banya Grosseto i desguassa a la mar Tirrena
Oglio
Riu
Riu d’Itàlia, afluent per l’esquerra del Po (280 km).
Neix al Corno dei Tre Signori, travessa la vall Camonica i forma el llac Iseo, després del qual entra a la plana padana
Ofanto
Riu
Riu de la Campània i de la Pulla, Itàlia (165 km).
Neix al S dels Apenins Campanians i desguassa al NW de Barletta, al golf de Manfredònia
torrent de Llisat
Riu
Afluent per la dreta de l’Éssera que neix al vessant S dels pics de Bagüenyola, dins el terme de Saünc (Ribagorça).
La seva capçalera vall de Barbarissa és centrada per l’estany de Barbarissa El conjunt de la conca és anomenat vall de Saünc