Resultats de la cerca
Es mostren 2213 resultats
Rubicó
Riu
Riu de la Romanya, Itàlia, de curta extensió, que, al s I aC, marcava la frontera entre els territoris d’Itàlia i els de la Gàl·lia Cisalpina.
Cap exèrcit no podia travessar-lo sense l’autorització del senat Cèsar, però, desobeint l’ordre senatorial, el travessà 49 aC i inicià així la seva marxa contra Roma És problemàtica la identificació actual d’aquest riu històric oficialment és anomenat Rubicó el riu Fiumicino, el nom del qual, en l’ús comú del llenguatge, ha passat a significar, en l’expressió passar el Rubicó , el fet de prendre partit o de fer un gest decisiu que obliga a una línia de conducta determinada
Pečora
Riu
Riu del NE de la Rússia europea (1 809 km de longitud i 322 000 km2 de conca).
Neix a l’Ural Septentrional, travessa la plana Pěcora i desguassa al golf homònim, a la mar de Barents La seva vall a la dilatada regió dels llacs assoleix una amplada de 10 km Té una alimentació mixta, amb predomini de la neu És glaçat d’octubre a maig Té un cabal mitjà a la desembocadura de 4 100 m 3 /s, i els seus afluents principals són l’Ižma i l’Usa És navegable fins a Troicko-Pečorsk i, a la primavera i a la tardor, fins a Ust'-Unja Els ports principals són Nar'jan-Mar, Ust'-Cil’ma, Pečora i Troicko-Pečorsk A la seva conca hi ha jaciments de carbó, petroli i gas Hi és també important…
Samara
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Volga, a Rússia (575 km).
Neix a la banda nord de les muntanyes d’Obščij Syrt i desemboca al pantà de Kujbyšev
riu Salient
Riu
Curs d’aigua de la Vall d’Aran, afluent, per la dreta, de la Garona, que neix a la serra d’Arenho, rep, per l’esquerra, el riu de Bords i s’uneix al seu col·lector sota Vilac.
Reno
Riu
Riu de la Itàlia Septentrional, a la Romanya (210 km de longitud i 4 626 km2 de conca).
Neix al vessant septentrional dels Apenins, passa per Bolonya i desguassa a l’Adriàtica, al sud de la llacuna de Comacchio
riu de Rencules
Riu
Afluent de capçalera del riu de Valarties, dins el terme de Salardú (Vall d’Aran), emissari dels estanys de Montcasau, Seslòses i Ribereta.
Era Garona de Ruda
© Fototeca.cat
Riu
Un dels dos braços —el més llarg— que forma la Garona
a Castell-lleó (Vall d’Aran), emissari dels estanys de Saboredo.
Rep aquest nom, especialment, a la capçalera, aigua amunt de Tredòs, on forma la vall de Ruda , que tanquen els massissos de Saboredo, la Bonaigua i Pigader
la Garona
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Gascunya i de Guiena (Occitània), que neix a Catalunya i es forma per l’aiguabarreig de la Garona de Ruda i de la Garona del güell d’Eth Joeu, a la Vall d’Aran (525 km de longitud i 55 500 km2 de conca).
La primera recull les aigües de tot el massís de Saboredo, i l’altra, aigües de la Maladeta infiltrades en el terrer al forat dels Aigualluts que ressorgeixen al güell d’Eth Joeu, prop de l’Artiga de Lin Entra a Gascunya per Eth Pònt det Rei, s’adreça al NW i després al NE, fins que arriba a Tolosa, on recobra la direcció NW, passa per Agen i Bordeus i acaba a l’estuari de la Gironda, a l’Atlàntic Amb l’Arieja recull totes les aigües del vessant N de la major part del Pirineu català i de Sobrarb, des del port d’Envalira fins al circ de Tromosa El pendent és molt fort als Pirineus, d’una…
Garigliano
Riu
Riu d’Itàlia que forma el límit entre les regions del Laci i la Campània (158 km).
És constituït per l’aiguabarreig dels rius Liri i Rapido Corre entre la turonada calcària dels Aurunci, a l’W, i el Monte Camino, a l’E, i desemboca a la mar Tirrena al S del golf de Gaeta
ribera d’Eth Forcalh
Riu
Afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa, a la seva capçalera, vora Montgarri, dins el municipi de Salardú (Vall d’Aran), emissari de l’estany Nere deth Forcalh.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina