Resultats de la cerca

Penetra a la foia de les Coves Plana Alta, a la roca del Lledoner, passa per les Coves de Vinromà, entra al Baix Maestrat terme d’Alcalà de Xivert per l’estret del Riu, vora l’església de Sant Miquel de Castellnou, i desguassa a mar a Capicorb, vora el límit amb el terme de Torreblanca Plana Alta

Neix a la confluència del Patata amb el Chambo, als Andes equatorians Els principals rius que hi conflueixen són el Bobonaza i el Capataza

Segueix la direcció N-S, i constitueix el límit entre l’Alcalatén les Useres, Costur, l’Alcora i la Plana Alta la Vall d’Alba, Vilafamés, fins més avall del pantà de Benadressa, des d’on penetra a la Plana Alta i segueix una direcció NW-SE tot separant els termes d’Onda i de Castelló de la Plana Ja dins el terme d’Almassora Plana Alta, s’uneix al seu collector entre aquesta vila i Vilareal

Neix a la serralada de Vilcanota, a la part meridional dels Andes peruans, continua tot al llarg de la serralada de Vilcabamba i s’uneix amb l’Apurímac o Tambo, amb el qual forma l’Ucayali És navegable en el curs inferior

S'origina prop de Raymondi per la unió dels rius Apurímac i Urubamba, que neixen al sector meridional dels Andes peruans Conflueix amb el Marañón, per a formar l’Amazones, prop de Yucuruche Entre els afluents principals destaquen el Pachitea i el Blanco És navegable aigües avall de Pucallpa

El seu curs alt forma la vall de Borriol , petita prolongació de la Plana de Castelló té una direcció nord-est - sud-oest i és dominada per les muntanyes del desert de les Palmes i per la serra de Borriol, a la banda de la marina, i per la Penya i pel tossal de Mollet, que la separen de la conca de la rambla de la Viuda Després de deixar la vila de Borriol a la dreta i de descriure alguns meandres, el riu de Borriol tomba vers el sud - sud-est i, després de vorejar pel nord la ciutat de Castelló de la Plana, pren la direcció est - nord-est i s’extingeix en el regadiu de la Plana abans d’…

Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…