Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Qondūz
Riu
Riu de l’Afganistan septentrional (400 km).
Neix al vessant N de l’Hindu Kush Prop de la confluència amb l’Amudarja hi ha les ruïnes de l’antiga ciutat homònima i la ciutat homònima actual, mercat agrícola
Arghandāb
Riu
Riu de l’Afganistan.
Neix als contraforts meridionals del Hindukush, corre en direcció sud-oest en una longitud de més de 500 km, travessa l’oasi de Qandahār i desemboca al riu Helmand
riu Cervol
Riu
Riu dels Ports i del Baix Maestrat.
Neix als ports de Morella i desguassa a la mar prop de Vinaròs La capçalera, orientada segons la direcció E-W de l’anticlinal de Vallibona, fendeix el muntanyam nord-occidental del Baix Maestrat, entre una carena dominada pel tossal Gros 1 253 m alt i el Turmell 1 281 m alt al sud, partió d’aigües amb la rambla de Cervera, i la serra del Carrascar 1 262 m alt, el cim del Regatxolet 1 158 m alt i la pena de Bel 1 005 m alt al nord, que l’aïllen successivament des de l’oest de la vall del Bergantes Ports, al nord-oest, i de la del Tastavins Matarranya i de l’alta vall del riu de la Sénia Baix…
Murgab
Riu
Riu de l’Afganistan, de 852 km (350 km dins el Turkmenistan), que desapareix dins cinc llacunes al desert de Karakumy.
Amb les seves aigües hom rega camps de cotó Té el màxim cabal uns 340 km abans de la seva extinció
el Tastavins
El Tastavins
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Conca de l’Ebre, que neix per la unió de diversos barrancs formats al vessant septentrional del Regatxolet, entre Morella (Ports) i Castell de Cabres (Baix Maestrat); passa per Herbers (Ports), pel santuari de la Font (de Pena-roja, Matarranya), i s’uneix al seu col·lector, el Matarranya, per l’esquerra, aigua amunt de la Torre del Comte, després de constituir termenal dels municipis de Mont-roig de Tastavins, Ràfels i la Portellada, a ponent, amb Pena-roja, Fondespatla i Vall-de-roures, a llevant.
Helmand
Riu
Riu de l’Afganistan (1 400 km).
Neix als monts Sanglak i el seu curs separa la plana estèpica del Dašte Marg del desert de Rīgestā Desemboca al llac Hāmūn, a la conca endorreica de Sīstān
riu de Calders
Riu
Curs d’aigua intermitent, als ports de Morella, afluent del Bergantes per l’esquerra.
Neix a Sant Pere del Moll, als contraforts septentrionals de la serra de Vallivana, a poca distància del naixement del seu collector Té una direcció E-W fins al límit amb el terme de Cinctorres, a la confluència amb la rambla de Sellumbres, afluent per l’esquerra la qual, per la seva major longitud, ha estat sovint considerada com a curs principal, on pren la direcció S-N, fins a la confluència, a Forcall, amb la rambla de Cantavella, per l’esquerra, i amb el Bergantes
Harīrūd
Riu
Riu de l’Afganistan i de l’Iran (1 230 km).
Neix al Kūh-e Bāyan i flueix cap a l’W n'és aprofitada l’aigua per al conreu de cereals, fruiters, vinya, tabac i cotó A la frontera amb Iran es dirigeix cap al N i penetra al Turkmenistan, on es perd a la regió desèrtica, a causa de la forta evaporació i de la infiltració
barranc dels Frares
Riu
Afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó, que forma el límit occidental del municipi de Vilafranca del Maestrat (Ports), límit històric amb el regne d’Aragó.
riu Sec
Riu
Afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó que neix dins el terme de Vilafranca del Maestrat (Ports) i s’uneix al seu col·lector al límit dels termes de Culla i de Benassal, ambdós a l’Alt Maestrat.