Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
Duratón
Riu
Riu de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, afluent, per l’esquerra, del Duero (103 km).
Neix a la serra de Guadarrama, i passa per Sepúlveda i Peñafiel, on desguassa
Duero
El riu Duero al seu pas per Castella
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, col·lector de les aigües de la Meseta nord (913 km de longitud i 98.200 km2 de conca).
Neix a les muntanyes d’Urbión, recorre la Meseta d’est a oest i, travessant els relleus de Trás-os Montes, desguassa a l’Atlàntic per Porto El seu aiguavés és limitat per les muntanyes de la serralada Cantàbrica, al nord, i les del Sistema Central, a migdia El seu pendent és singular, puix que és més abrupte al curs baix El seu cabal és d’uns 630 m 3 /s a la desembocadura, i prové sobretot dels afluents cantàbrics, gallecs i portuguesos A l’aiguabarreig amb el Pisuerga porta 55 m 3 /s el Pisuerga n'hi aporta 82, i l’Esla n'hi afegeix 180 finalment, abans del Tormes, el Duero porta ja 360 m 3…
Deva
Riu
Riu de Cantàbria, a les comunitats autònomes de Cantàbria i Astúries (60 km).
Neix al vessant septentrional de Peña Prieta, als Picos de Europa en direcció nord travessa La Liébana i forma la Hoz de La Hermida És de règim oceànic, i rep el Bullón per la dreta i el Cares per l’esquerra Desguassa per la ria de Tinamayor a la mar Cantàbrica
ria d’Arousa
Vista de l’illa d’Arousa
© CIC-Moià
Riu
Ria de Galícia, entre les províncies de la Corunya i Pontevedra, a l’embocadura del riu Ulla, que s’obre entre la punta de Falcoeiro i la d’Aguieira (26 km de longitud; 13 a 32 km d’amplada).
L’entrada és protegida per l’illa de Sálvora, voltada d’altres illots Al centre de la ria hi ha l’ illa d’Arousa illa d’Arousa , de la qual pren el nom, de forma irregular i amb platges a l’àrea oriental La ria presenta nombroses illes, probables testimonis de l’antic litoral, unides per tómbols A Toxa, Loaña, Mariña, Grove És la ria on hi ha més nuclis de població O Grove, San Xulián de Arousa, Vilagarcía, Rianxo, Esteiro, etc, que viuen de la pesca i d’indústries derivades
Arga
Riu
Riu del País Basc, Navarra, a la conca de l’Ebre, afluent per la dreta de l’Aragón (149 km de longitud; 2 580 km 2
de conca).
El seu règim és pluvionival oceànic Neix al mont Adi, als Pirineus, flueix en direcció meridiana, rep l’Ulzama per la dreta, passa per Pamplona, després rep l’Araquil i el Salado, passa per Falces i desguassa a l’Aragón, prop de Peralta
l’Aragó
Riu
Riu d’Aragó i Navarra, afluent de l’Ebre per l’esquerra (192 km de longitud; 8 903 km2 de conca).
Neix a l’estany d’Escalar, a la zona axial del Pirineu aragonès, i la seva vall alta és de tipus glacial, encaixada en calcàries devonianes, que talla alhora que remunta un amfiteatre format per morenes laterals entre Aratorés i Castiello de Jaca Passat Jaca, gira vers l’oest i penetra a la Canal de Berdún, a la sortida de la qual resta embassat al pantà de Yesa Aigües avall, rega l’horta de Xavier, Zangoza i Caseda, i rep l’Irati Prop de Caparroso rep el Cidacos, poc després, l’Arga, per desembocar prop d’Alfaro El seu curs baix és format per meandres, aprofitats per al regatge de l’horta…
Ara
Riu
Riu d’Aragó, a la comarca de Sobrarb, a la conca de l’Ebre, afluent per la dreta del Cinca (65 km de longitud; 49 km 2
de conca).
El seu règim és nival Neix al massís de Vinhamala, flueix en direcció meridiana per la vall de Broto, i a l’altura de Fiscal gira vers l’est tot regant Boltanya desguassa al Cinca prop d’Aïnsa
Guadiato
Riu
Riu de Còrdova, Andalusia, afluent per la dreta del Guadalquivir (145 km).
Neix a Sierra Morena
Guadiaro
Riu
Riu d’Andalusia, al vessant mediterrani (173 km).
Neix a la Serranía de Ronda, flueix vers el SW i desemboca a la Mediterrània, on forma un estuari Rep les aigües del Genal i de l’Hozgarganta i rega el Campo de Gibraltar L’any 1010 l’expedició catalana comandada per Ramon Borrell I, comte de Barcelona, i Ermengol I, comte d’Urgell, hi sofrí una derrota important els catalans, refets, saquejaren seguidament Còrdova