Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
riu de Sant Antoni
Riu
Riu del Pallars Sobirà, afluent a Rialb de Noguera, per la dreta, de la Noguera Pallaresa.
És format per la unió, prop d’Altron, dels rius de Pamano i de Sall, tots els quals drenen la vall d'Àssua
Rummel
Riu
Riu del NE d’Algèria, afluent d’el-Kebir (250 km).
Drena la plana de Constantina i travessa les serralades de Constantina i de Numídia per una sèrie de congosts feréstecs
riu de Romedo
Riu
Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, dins el terme de Lladorre (Pallars Sobirà), emissari dels estanys de Romedo, circ lacustre d’origen glacial format al vessant meridional del pic de Colatx, format per l’estany de Romedo de Baix (2.020 m alt., aprofitat per a alimentar la central hidroelèctrica de Tavascan), l’estany de Romedo de Dalt (2.120 m) i els de Senó (2.204 m) i Colatx (2.140 m) i els de Guiló
.
barranc de Pamano
Riu
Riu de la vall d’Àssua, (Pallars Sobirà), que neix al terme de Sort, al vessant S del Montsent, i després de passar per Llessui, Saurí, Bernui, Sorre i Altron, prop d’aquest darrer s’uneix al Rialbo i forma el riu de Sant Antoni.
riu Escrita
Riu
Afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, de direcció W-E, que es forma amb les aigües de les comes de Ratera, Amitges, l’Abeller i Subenuix.
Després de formar l’estany actual pantà de Sant Maurici, al vessant septentrional dels Encantats, rep per la dreta els rius de Monestero, estany Serull i, al poble d’Espot, el de Peguera Desemboca al seu collector prop de l’antic castell de Llort La seva vall, anomenada d'Espot, és suspesa sobre la Noguera Alimenta les centrals elèctriques de Sant Maurici i d’Espot
Cheliff
Riu
Riu del Magrib, Algèria (725 km).
Neix al Djebel Amour com a uadi Sebgag, flueix en direcció sud-nord, recorre els altiplans amb el nom de uadi Touil i rep per l’esquerra el uadi Nahr Ouassel Travessa l’Atles del Tell i gira en angle recte vers l’oest per una depressió, ruta natural aprofitada per les comunicacions est-oest ferrocarril, carreteres Després de rebre per l’esquerra el uadi Mîna, desguassa a la Mediterrània al nord de Mestghanem El riu i els seus afluents són aprofitats per al regatge i per a la producció hidroelèctrica
riu de la Bonaigua
Riu
Riu de la vall d’Àneu (Pallars Sobirà), afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa; drena la vall suspesa dita vall de la Bonaigua
.
És format per les aigües procedents dels circs lacustres de Gerber i de Cabanes i del torrent de Cap de Port, que davalla del port de la Bonaigua Després de deixar, a la dreta, València d’Àneu al final d’un replà, a més de 100 m damunt el fons de la vall glacial d’Àneu i, a l’esquerra, les restes de l’antic castell de Portaran, s’uneix a la Noguera poc abans d’Esterri d’Àneu Una gran zona forestal, en part d’avetoses mata de Sorpe, mata de València, cobreix la baga d’aquesta vall
riu de Guerosso
Riu
Curs d’aigua de la vall de Cardós, capçalera del riu de Noarre, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà); és emissari de l’estany Guerosso (2.425 m), que amb els estanys Blaus i l’estany Blanc forma un circ lacustre dominat pel pic de Certascan.
riu Malo
Riu
Afluent de capçalera de la Garona, a la Vall d’Aran (terme de Salardú), emissari dels estanys del Rosari i de Baciver (terme d’Alt Àneu, al Pallars Sobirà).
Desapareix al peu de la muntanya de Vaquèira, i ressorgeix poc després, al güell del riu Malo o forat d’Et Bò Aflueix al riu de Ruda per la dreta
la Noguera Pallaresa
la Noguera Pallaresa al seu pas per Gerri de la Sal
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…