Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Forth
Riu
Riu d’Escòcia.
Neix a les muntanyes Grampianes, passa per Stirling i desemboca a la mar del Nord, on forma un estuari de 83 km de longitud Fins a Alloa, a l’entrada de l’estuari, el riu té una longitud de 105 km
Clyde
Riu
Riu d’Escòcia (170 km).
Neix a les Southern Uplands, flueix en direcció SE-NW i desguassa al Firth of Clyde, l’estuari més profund de la costa occidental escocesa uns 103 km des de Dumbarton fins a l’illa Ailsa Craig, on hi ha els ports de Dumbarton, Port Glasgow i Greenock Les aigües del riu mouen hidrocentrals, i un canal navegable l’uneix amb el riu Forth A les seves vores hi ha el complex de drassanes més important de la Gran Bretanya
Dee
Riu
Riu del nord d’Escòcia (140 km).
Desguassa a Aberdeen, a la mar del Nord
riu d’Ondara

El riu d’Ondara, al seu pas per Tàrrega
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central, que neix dins el terme de Talavera (Segarra), sota Santa Fe de Montfred.
La capçalera, que s’alimenta de les fonts del Bullidor i de Bordell, rep el nom de Torrent de Civit A Ondara rep l’aigua de la font d’Ondara amb aquesta aigua hom rega les petites hortes de la ribera de Cervera corre pel peu de la ciutat, entra a l’Urgell on rep el nom del Reguer i, després de Tàrrega, rep, per l’esquerra, el Cercavins Després de passar per Vilagrassa i Anglesola, es perd en els regadius del canal d’Urgell, bé que el seu curs natural es dirigia vers Vilanova de la Barca, al Segre
Tay
Riu
Riu d’Escòcia (190 km).
Neix a les muntanyes Grampianes, passa per Perth i desguassa en estuari a la mar del Nord, prop de Dundee
Tweed
Riu
Riu d’Escòcia (156 km).
El seu curs inferior corre al llarg de la frontera amb Anglaterra Neix als Highlands meridionals i desemboca a la mar del Nord, vora Berwick Passa per Peebles, Kelso i Coldstream Té com a afluents principals l’Ettrick, Teviot i Whiteadder Hom hi pesca el salmó
el Llobregós

Vall del Llobregós (Segarra)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent per l’esquerra del Segre, que travessa el sector N de la Segarra i el S del Solsonès.
Neix als relleus de la Molsosa i Boixadors Anoia, que culminen entre 800 i 900 m alt, i pren la direcció SE-NW El seu curs, estructural, s’enfonsa en un gran anticlinal de nucli guixenc que l’acompanya fins a Ponts, on tributa al Segre La seva vall és sempre ampla i de fons pla, i hi alternen turons de guix i bones terres de conreu, d’origen alluvial, que beneficien els termes de Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Torà Solsonès, Biosca Solosonès i Sanaüja Els únics afluents d’alguna consideració són les rieres de Llanera i de Sanaüja, procedents del Solsonès El cabal del…