Resultats de la cerca
Es mostren 8038 resultats
Uruguai
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud (900 km de longitud, 440.000 km2 de conca i 5.500 m3/s de cabal mitjà).
Neix a la serra Geral, al Brasil Riu de règim pluvial subtropical, la major part del seu curs serveix de frontera, primer entre l’Argentina i el Brasil i després entre l’Argentina i l’Uruguai Desemboca al Río de la Plata , juntament amb el Paraná , per una boca de 15 km d’amplada És navegable en el seu curs inferior Els nombrosos salts, roques i retingues disminueixen el seu valor econòmic
Salween
Riu
Riu del SE d’Àsia (2.500 km).
Neix a les muntanyes Tanglha, al Tibet oriental, flueix en direcció S i travessa els altiplans de Kunming sheng de Yunnan, Xina i els estats de Xan, Kayah i Karen Birmània, excavant profundes valls i gorges, per desembocar, formant un delta, en el golf de Martaban, prop de Moulmein, a la mar d’Andaman
Mississipi
Riu
Gran riu de l’Amèrica del Nord que recull i emmena cap al golf de Mèxic les aigües de les grans planures dels EUA, les quals travessa de N a S.
Neix en unes zones de llacs morènics a Minnesota, a l’Elk Creek, a 512 m d’altitud té una conca vessant de 3218000 km 2 i una llargària mesurada des del naixement del Missouri —el seu afluent més llarg— de 6800 km, la qual cosa el fa el riu més llarg del món El seu cabal, de més de 18000 m 3 /s al seu delta, és el més poderós de l’Amèrica del Nord Amb tot, aquest cabal representa només 5,6 l/s/km 2 , alimentació migrada que deu essencialment als afluents de ponent En tot el recorregut és un riu de plana, amb un pendent molt escàs —47 mm per km al delta— això fa que tingui fins 1 km d’amplària…
Elba
Nick Savchenko (CC BY-SA 2.0)
Riu
Riu de l’Europa central, el més important d’aquesta regió; neix als monts Krknǒse (a la Bohèmia Oriental), al vessant sud dels Sudets (1.165 km de longitud).
El seu règim és nivopluvial, i el cabal, molt regular Des del seu aiguaneix es dirigeix cap al sud, fins a la ciutat de Pardubice, on gira cap a l’oest ja dintre la Bohèmia Central rep el Jizera per la dreta i el Vltava per l’esquerra aleshores es dirigeix al NW, a la Bohèmia Septentrional, on rep l’Ohǐe per l’esquerra, i entra a Alemanya prop de Dresden, on ja fa 100 m d’ample i duu 300 m 3 /s, després de creuar els materials cristallins dels Krušné hory Sempre en direcció NW, rep el Mulde i el Magdeburg per l’esquerra, s’orienta cap al nord i rep el Havel per la dreta, i torna a virar cap…
el Llobregós
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent per l’esquerra del Segre, que travessa el sector N de la Segarra.
Neix als relleus de la Molsosa i Boixadors Anoia, que culminen entre 800 i 900 m alt, i pren la direcció SE-NW El seu curs, estructural, s’enfonsa en un gran anticlinal de nucli guixenc que l’acompanya fins a Ponts, on tributa al Segre La seva vall és sempre ampla i de fons pla, i hi alternen turons de guix i bones terres de conreu, d’origen alluvial, que beneficien els termes de Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Torà, Biosca i Sanaüja Els únics afluents d’alguna consideració són les rieres de Llanera i de Sanaüja, procedents del Solsonès El cabal del Llobregós és migrat i…
el Donets
Riu
Riu de les repúbliques de Rússia i Ucraïna (1.016 km de longitud i 100.000 km2 de conca).
Afluent principal del Don, neix al sud de les elevacions de la Rússia central Una sèrie de rescloses en fan navegables uns 220 km Després de rebre per l’esquerra el seu afluent més important, el Kalitva, desguassa al Don aigua avall de Konstantinovskij
riu de Xest
Riu
Curs d’aigua intermitent de la Foia de Bunyol i de l’Horta, format per la unió de diversos barrancs procedents de la serra de La Cabrera i de la lloma de Farrajón, dins el terme de Bunyol; entre Xiva i Xest rep, per l’esquerra, el barranc Grande (que procedeix de les serres que separen la Foia dels Serrans), travessa el pla de Quart (termes de Riba-roja de Túria, Quart de Poblet i Aldaia) i a Torrent de l’Horta rep, per la dreta, el barranc de l’Horta (procedent dels vessants meridionals de la serra de la Parentxisa).
Passa després per Pincaya i Paiporta, separa Massanassa de Catarroja i desemboca a l’extrem septentrional de l’Albufera
Yuan Jiang
Riu
Riu de la Xina centreoriental, al sheng de Hunan (800 km).
Es forma de la unió dels rius Wu i Jiang, que neixen als monts Wuling Manté una direcció general SW-NE, i, aigua avall de Changde, desguassa al llac Tongting Rep el Wu Shui per la dreta i el You Shui per l’esquerra
Yu Jiang
Riu
Riu de la Xina meridional, tributari per l’esquerra del Xi Jiang, que neix a la frontera entre el Yunnan i el Guangxi Zhuang.
És una important artèria navegable
Marica
Riu
Riu del SE d’Europa que neix al vessant nord-oriental del massís de Rila, a Bulgària (500 km).
Drena aquest país d’W a E, i corre parallel entre la serralada dels Balcans, al N, i la dels Ròdope, al S Rega després la Tràcia, i constitueix la frontera entre Grècia on és anomenat Hebros i la Turquia europea Desemboca a l’Egea, vora Enez Passa per les ciutats de Plovdiv Bulgària i Edirne Turquia, on rep el seu afluent més important, el Tundža