Resultats de la cerca

Neix als Vosges El seu règim és pluvial oceànic, amb màxim de gener-febrer i mínim d’agost En el seu curs mitjà travessa el land del Saarland, al qual dóna el nom

De règim pluvial oceànic, neix a les muntanyes do Cádabo, d’on es dirigeix cap al nord fins a desguassar a la mar Cantàbrica, a l’est de Ribadeo Al final del seu recorregut fa de frontera entre Astúries i Galícia

El seu règim és pluvionival oceànic Neix al mont Adi, als Pirineus, flueix en direcció meridiana, rep l’Ulzama per la dreta, passa per Pamplona, després rep l’Araquil i el Salado, passa per Falces i desguassa a l’Aragón, prop de Peralta

Neix a les muntanyes d’Arlabán En direcció cap al nord travessa una àrea industrial El règim és oceànic i els afluents principals són l’Oñati per la dreta i l’Ego per l’esquerra Desguassa a la mar Cantàbrica per la ria de Deba

De règim pluvial oceànic, neix a la serralada Cantàbrica, d’on es dirigeix cap a l’est, seguint una vall estreta i fonda fins a Estella, on rep l’Urenderra Des d’aleshores agafa la direcció sud i s’encaixa en els materials tous de l’Oligocè

Neix a la Sierra de Gata, travessa el peneplà paleozoic pantà de Puerto Seguro, s’endinsa a la fossa tectònica de Ciudad Rodrigo, entra novament en terreny paleozoic La Berzosa i en el seu curs inferior és fronterer entre Portugal i Espanya Règim pluvionival oceànic amb influències mediterrànies

Neix al vessant septentrional de Peña Prieta, als Picos de Europa en direcció nord travessa La Liébana i forma la Hoz de La Hermida És de règim oceànic, i rep el Bullón per la dreta i el Cares per l’esquerra Desguassa per la ria de Tinamayor a la mar Cantàbrica

Neix a la Sierra de Peña de Francia i, tallant el desnivell entre ambdues Mesetas, flueix entre esquists d’escassa vegetació i argiles fèrtils Vega de Coria el curs alt és aprofitat per al regadiu i l’energia elèctrica embassaments de Gabriel y Galán y de Valdeobispo Desemboca prop d’Alcántara Té un cabal de 49,59 m 3 /s a Alcántara i el seu règim és pluvionival oceànic amb influència mediterrània

Neix al peu de la Serra do Xistral 1036 m i corre vers l’oest, encaixat a la capçalera, per la Serra da Carba Desguassa a la ria de Betanzos, prop de Pontedeume, després de recórrer més de 70 km Atès el seu règim pluvial oceànic, té un cabal regular i elevat El 1959 hom hi construí el pantà del seu nom, de 123 Hm de cabuda, que en regula el cabal a la sortida d’As Pontes de García Rodríguez

Neix a Cueto Albo, prop del port de Somiedo, a La Babia, en terreny lleonès En direcció S s’encaixa a la Sierra de Gistreo i entra a la depressió de Ponferrada En direcció W entra a Galícia i desguassa al Miño per Penalva, poc abans d’Ourense Porta uns 150 m 3 , per una conca vessant de 8 558 km 2 , o sia una abundància de 17,5 l/s/km 2 , que és, doncs, molt alta De règim pluvionival oceànic acusa sensiblement la fosa de neu de la capçalera, és d’una regularitat remarcable Està molt equipat per a la producció d’energia més d’un milió de kW