Resultats de la cerca

Neix als contraforts de la serra d’Alcaraz, a 1 250 m d’altitud Té dos pantans Talave i Camarillas

El seu règim és pluvionival amb fort estiatge Neix a Peña Prieta, serralada Cantàbrica, i flueix en direcció meridiana Hi ha construïts els pantans de Camporredondo i Compuerto i els canals de Castella i Palència

Es glaça de novembre a març Neix a l’altiplà de Moscou, travessa la ciutat i desemboca a l’Oka a Kolomna El seu cabal, regulat pels pantans de Možajsk, Ruza i Istra, alimenta la capital És unit al Volga mitjançant el canal de Moscou

Recull mitjançant tres branques Guadalete estricte, Guadalporcún i Majaceite, afluents, les aigües dels relleus de Grazalema Cadis i les porta a l’Atlàntic per El Puerto de Santa María uns 10 m 3 /s de cabal Hom hi ha construït els pantans de Bornos i d’Arcos

Neix a la serra de Gredos, on drena una àrea de cereals i de vinya canvia bruscament la direcció E per la SW vers el Tajo, i rega l’horta de Talavera de la Reina, prop d’on desemboca Té un cabal de 14,72 m 3 /s, i el seu règim és pluvionival És aprofitat per diverses hidrocentrals mogudes pels pantans de La Charca del Cura, San Juan, Burguillo i Las Picadas, entre d’altres

Neix a la serralada d’Uraltau, als Urals meridionals, i desguassa a la mar Càspia, prop de Gurjev, després d’haver-se dividit en dos braços És glaçat del novembre al març Els afluents principals són l’Or’ i l’Ilek per la dreta, i el Sakmara per l’esquerra Passa per les ciutats de Magnitogorsk, Orsk, Orenburg, Ural’sk i Gurjev És navegable des d’Ural’sk Hi ha pantans, amb centrals hidroelèctriques, prop de Magnitogorsk i d’Ural’sk

Neix a la Selva de Bohèmia, al vessant N del mont Lusen, a la frontera bavaresa, i desguassa a l’Elba a Mělnik En el seu curs hom ha construït diversos pantans i centrals hidroelèctriques, la més important de les quals és la d’Orlik, la més gran de Txèquia Riu que dóna caràcter a la ciutat de Praga, s’ha fet cèlebre, entre d’altres coses, pel poema simfònic homònim de B Smetana, que forma part del cicle Má vlast

La capçalera és a l’altiplà de la Manxa, d’uns 1 000 m, que s’inclina insensiblement cap a ponent Des de Ciudad Real el fons del vessant s’accidenta fortament pels relleus de Sierra Morena, que s’orienten cap al NW El riu s’encaixa des d’Alcolea de Calatrava fins al portell de Cíjara, i a Villanueva de la Serena entra a Las Vegas S'encaixa de nou a la ratlla de Portugal i desemboca a l’Atlàntic davant Ayamonte El seu pendent és anòmal, ja que els trams més planers són la capçalera i Las Vegas extremenyes, mentre que els més pendents són el tram final i el mitjà El seu cabal és de…

És format, a l’estat de Ghana on és el riu principal, per la unió de dos rius procedents de l’estat veí de Burkina Faso abans Alt Volta el Volta Blanc, que neix a Bobo-Dioulasso i, després de seguir un trajecte amb canvis sobtats SW-NE i S, s’uneix amb el Volta Negre, que té com a afluent el Volta Roig A Ghana el Volta segueix una direcció N-S a través d’una vasta plana, coberta de bosc en el curs inferior Els seus 90 darrers quilòmetres són sempre navegables, mentre que la resta no ho és al gener, mes en què presenta el nivell mínim El sòl és impermeable, fet que…

La seva conca, fins a l’estret de les Cabanasses, constitueix la vall de Boí Neix als circs glacials del massís de Montardo, Comaloforno i tuc de Colomers, amb cims entre els 3 000 i els 2 800 m alt rep la ribera de Sant Nicolau i el torrent de Boí, i després de 27 km arriba a la confluència Té una conca de 249 km 2 , la capçalera de la qual és excavada en el granit, i la resta, en el paleozoic de la zona axial dels Pirineus Representa les restes de la glacera quaternària que acabava a Llesp Porta un cabal mitjà de 8,6 m 3 per segon Té un règim nival de transició, amb un màxim de juny doble…