Resultats de la cerca

Neix al Kūh-e Bāyan i flueix cap a l’W n'és aprofitada l’aigua per al conreu de cereals, fruiters, vinya, tabac i cotó A la frontera amb Iran es dirigeix cap al N i penetra al Turkmenistan, on es perd a la regió desèrtica, a causa de la forta evaporació i de la infiltració

És format per la unió del Morava del Sud de més de 300 km i del Morava de l’Oest de gairebé 300 km, que s’uneixen a Stalać Travessa Sèrbia de S a N regant una rica zona agrícola tabac, cànem, pruneres i vinya, i uns 245 km després de la seva unió conflueix al Danubi, aigua avall de Smederevo

Neix a la serra de Gredos, on drena una àrea de cereals i de vinya canvia bruscament la direcció E per la SW vers el Tajo, i rega l’horta de Talavera de la Reina, prop d’on desemboca Té un cabal de 14,72 m 3 /s, i el seu règim és pluvionival És aprofitat per diverses hidrocentrals mogudes pels pantans de La Charca del Cura, San Juan, Burguillo i Las Picadas, entre d’altres

A l’E l’alimenten les rieres que davallen del tuc Dormidor 1845 m alt i de la serra d’Escales 1702 m alt La vall de la Castellana, molt engorjada, és una via de pas tradicional cap al Llenguadoc la seva capçalera, on hi ha els antics monestirs de Santa Maria de Clariana o de Jau i de Santa Maria de Corbiac, és guardada per la torre Mascarda, més avall de la qual s’estén el fondal humit on hom conrea els fruiterars i la vinya de Mosset, dominat pel seu gran castell emmurallat Vers el SE segueixen els pobles de Campome, a la dreta, i de Molig, amb el seu balneari d’aigües sulfuroses, a l’…

Neix a les Corberes, en territori llenguadocià, sota el pic de Bugarach, en un terreny calcari on abunden els fenòmens càrstics que provoquen, en determinades ocasions, importants crescudes a 2 km només del naixement del riu Després de travessar l’extrem occidental del Perapertusès, a l’indret de l’antic monestir de Santa Maria de Cuberes, el riu, tot abandonant el seu camí natural, obert cap a l’E, gira bruscament cap al S i travessant, de salt d’aigua en salt d’aigua, la línia de crestes que separa els departaments de l’Aude dels Pirineus Orientals, per les gorges de Galamús a 700 m de…