Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
el Maresme del Penedès
Muntanya
Antic nom de la zona marítima del Penedès, des del massís de Garraf fins al Gaià.
Snowdon
Muntanya
Sistema muntanyós de la Gran Bretanya, situat al NW de Gal·les.
El pic més alt és Y Wyddfa, que ateny els 1085 m La zona constitueix el parc nacional de Snowdonia És la muntanya sagrada de Galles
Kilimanjaro
© Corel Professional Photos
Muntanya
Muntanya de Tanzània, situada a la regió fronterera amb Kenya, constituïda per un gran volcà apagat amb un cràter de 2 km de diàmetre, d’on sobresurten la punta rocallosa del Mawensi (5 355 m) i el cim nevat del Kibo (5 916 m), que és el pic més alt d’Àfrica.
Altres cims superen els 5 000 m, i en davallen glaceres vers l’W A la base hi ha àrees conreades fins a 1 600 m, a la zona intermèdia bosc fins a 3 000 m i, més amunt, pasturatges El primer a escalar-lo fou HMeyer, l’any 1889
mont Carmel
Muntanya
Muntanya d’Israel, al maḥoz de Haifa, al costat de la ciutat de Haifa, de la qual protegeix el port (650 m).
Actualment forma part de la zona residencial de Haifa És l’emplaçament de nombroses coves amb jaciments d’època paleolítica que han proporcionat interessants indústries lítiques cova de Maghārat al-Tabūn La cova Maghārat al Skhūl proporcionà, dins un nivell mosterià, una sèrie d’importants restes antropològiques esquelets del mont Carmel mixtes, entre l’home de Neandertal i el sapiens , les quals constitueixen una fita important per a l’estudi de l’evolució humana Des de molt antic fou seu del culte a Baal Fou escenari de la discussió entre Elies i els sacerdots de Baal narrada…
Rif
© Piccaya / Fotolia.com
Muntanya
Cadena muntanyosa del NW d’Àfrica que en forma d’arc s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya, vorejant la costa mediterrània del Marroc; no ultrapassa els 2.500 m alt. (Tidighine, 2.456 m).
Formada a l’acabament del Terciari, presenta una estructura complexa A l’W, la serra calcària tallada per fondes gorges al S, les muntanyes embarrancades són travessades per grans valls Ouergha, densament poblades a l’E, el relleu és diferent, més sec i estèpic la zona és poblada per pastors seminòmades Habitat per tribus nòmades i berbers, fou dominat per Cartago segles IV-III aC i, més tard, per Roma, que l’integrà a la Mauretania Tingitana Envaït pels vàndals segle IV, després passà als bizantins, que l’incorporaren a la Mauretania Secunda Sotmès pels àrabs des del segle VI…
Pedraforca
© Marta Dòria
Muntanya
Muntanya de les Serres Interiors dels Prepirineus, que arrenca del Cadí en direcció SW, entre els municipis de Gósol i Saldes (Berguedà).
És un peduncle de 2,4 km de llarg, que de la Roca Roja 2038 m alt, té com a fites les collades del Teuler 2 081 m i del Verdet 2256 m i el Pollegó Superior, amb tres pics el cim Nord 2476 m, el Pollegó estricte 2506 m i el Calderer 2496 m Al sud, l’Enforcadura, que originà el nom de la muntanya 2356 m alt, serveix de trànsit al Pollegó Inferior 2444 m A llevant, el Pollegó Superior es prolonga fins al pic dels Cabirols 2442 m Aquesta muntanya, que separa les capçaleres del Llobregat riu de Gresolet i el Cardener aigua de Valls, és constituïda per un contrafort mesozoic considerat per alguns…
Montjuïc
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (192 m) aïllada del Barcelonès, que domina el camí litoral de Barcelona al Llobregat per un penya-segat produït per una falla que ve des del vessant marítim del Tàber i es prolonga sota l’aigua a l’indret anomenat el Morrot.
En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…